De reüll
Sobren els motius
A les portes d’una nova Diada, estem deixant enrere aquella sensació que semblava que viuríem un daltabaix en la mobilització independentista i els ítems que ens van arribant són que, un any més, Barcelona bullirà reclamant la independència i la llibertat dels presos polítics. I és bàsic que la base ciutadana exerceixi aquesta mostra de força. Primer, perquè a Madrid es fregarien les mans i ja tindrien tots els motius per creure que el procés està tocat de mort. Segon, com a mesura de pressió als nostres líders polítics, que comencen a fer intents per recuperar la sintonia però que es resisteixen a dur a terme una unitat d’acció. Tercer, pels presos polítics i els exiliats, a qui devem, ara més que mai, tot el suport. Quart, perquè és la fase prèvia d’un període de mobilització sostinguda –o hauria de ser així– per respondre a la sentència del judici de l’1-0. No em diguin que no són prou motius per sortir al carrer. I serà l’enèsima vegada, pensaran vostès, però cal fer-ho tantes vegades com calgui perquè la repressió de l’Estat espanyol no s’aturarà. D’això en poden estar segurs. I només serà a través de la insistència i la resistència que es podran fer passos endavant en un camí, certament, gens planer i que fa pujada, molta pujada –l’Estat ja ens ha demostrat que és capaç de tot. Però no oblidem, tampoc, que som aquells que ens vam organitzar i vam defensar l’1-O, l’acte democràtic més potent en aquest país.