Nif, en el camí de Jim

“Hi vaig pujar el tocadiscos. Dalt del poble vaig escoltar els Doors, Extrañas escenas dentro de una mina de oro, que era doble. Al cap d’un temps –la mina d’or ves a saber on parava–, em vaig dir: Calla! Sembla que no ho fan malament. De llavors ençà, m’han seguit tota la vida. Música robusta. Morrison era un fatxenda que, a més de ser guapo, era transgressor.” Aquest és un fragment de Camí de ronda, l’últim llibre de l’escriptor Jordi Arbonès, Nif (Calella de Palafrugell, 1956), editat dins la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona. Camí de ronda és un llibre molt personal, una obra construïda a partir de records, emocions i sensacions: materials molt íntims, en alguns casos, que tot sovint adquireixen també un fort component generacional, gràcies en bona part als nombrosos referents musicals que en Nif va deixant anar al llarg del llibre, ja des de la coberta, on es poden veure portades d’elapés en vinil de The Rolling Stones, The Jimi Hendrix Experience, The Beatles, els gironins Atila i, en primer terme, L.A. Woman de The Doors, al costat d’un cendrer amb burilles i una cervesa. De seguida et ve al cap la idea que els discos en qüestió formen part de la col·lecció de l’autor, però ell mateix ho desmenteix indirectament quan en un altre moment del llibre escriu: “El rau-rau comença quan decideixes vendre’t els discos. N’estàs segur? Ets capaç? Te’ls mires esglaiat. Mai no hauries pensat que cometries un acte tan horrible. Tant, com la primera vegada que et vas tallar la melena; als bons temps t’arribava a mitja esquena. Tens gairebé cinc-cents vinils, tres-cents singles, un centenar de CD i discos de gramola que t’havia regalat l’avi Perico de la taverna Miramar.” I al final, confessa, “de la crema, en quedaran pocs”, concretament cinc, entre ells Intención d’Atila (“de la meva germana”, especifica), un dels que apareixen a la portada del llibre.

Tornem a Extrañas escenas dentro de una mina de oro, versió espanyola de Weird Scenes Inside The Gold Mine, el recopilatori de The Doors publicat el gener del 1972, només mig any després de la mort de Morrison. El títol, que Hispavox va traduir al castellà com era mal costum en aquella època, és una frase del catàrtic The End. És suggeridor imaginar com els Doors van il·luminar i impressionar un jove de Calella de Palafrugell al mig de la grisor del tardofranquisme, com el rock va arribar a ser important a la seva vida. I a la nostra.