10-N, el fracàs i l’error fatal

En el camí cap al 10-N hi ha responsabilitats diverses però cal destacar un fracàs, i un error fatal. El fracàs, no hi ha dubte, és el de Sánchez. El guanyador de les eleccions té sempre la màxima responsabilitat d’aconseguir la investidura. Cert que sense majoria absoluta no hi ha res assegurat. Però només es pot fracassar per impotència o incompetència. És a dir, perquè els teus adversaris s’alien i assoleixen la majoria o perquè tu no saps sumar suports. Sánchez és de la segona fornada. Perquè, buscada o no la repetició electoral, res no esborra el fracàs ni l’eximeix d’una greu irresponsabilitat. Però també cal destacar el gravíssim error comès per Pablo Iglesias. Apujar l’aposta de les cadires ministerials davant un professional dels jocs d’atzar com Sánchez va ser un error fatal. Perquè el 10-N és una mostra de la decrepitud del sistema polític espanyol, però tothom disposarà d’una segona oportunitat menys Podem. El PSOE la tindrà per intentar tornar a guanyar les eleccions i tenir-ho tot a favor per a la investidura a cost zero. Casado podrà intentar furtar la cartera –presidencial– a Sánchez, o si més no millorar resultats del PP. Cs intentarà tornar a fer el sorpasso definitiu al PP per liderar la dreta i si fracassa podrà fer de frontissa necessària. I ja hem vist que Rivera pot ser soci d’un trifachito o d’un PSOE desbocat cap al liberalisme i el 155 per a Catalunya –veurem com ho explica el PSC de Miquel Iceta, que per cert si realment tant volia ser president del Senat ara pot aprofitar i presentar-s’hi–. I finalment, l’independentisme català pot incrementar forces. Però Podem, tregui el resultat que tregui, no tindrà una segona oportunitat per al govern de coalició. Aquesta aposta es va perdre el 25 de juliol amb el rebuig a la investidura de Sánchez. El 10-N obrirà tres possibles escenaris: la victòria de les dretes, de la qual Podem seria corresponsable. La reclamació de Sánchez a Iglesias d’una investidura gratuïta si el PSOE revalida la victòria i sumen. I tercer, l’entesa de PSOE i Cs si Iglesias manté l’exigència del govern de coalició. En tots els casos Podem queda com un actor secundari i perd tota influència. I en el sempre remogut espai morat no crec que això no passi factura al fins ara líder suprem. De vegades creure’s el més llest de la classe no vol dir aprovar l’assignatura. El 10-N es repartiran les notes finals.