L’experiència

Diuen que l’experiència és un grau i deu ser per això que, després de quatre dècades de democràcia formal a Espanya, el sobiranisme és l’opció clarament majoritària a Catalunya i l’independentisme el projecte polític amb més suport democràtic a davant del federalisme o l’autonomisme. Certament, el procés sobiranista que vivim fa anys en aquest racó de món té un component d’ingenuïtat, que potser resulti insòlit en termes històrics, però que és inherent al caràcter cívic i democràtic de la societat catalana. És això el que fa que els sobiranistes catalans, al carrer, als partits polítics o a les institucions, hagin confiat el seu anhel polític als principis de la democràcia, en la mobilització pacífica, la força dels vots, la sobirania dels Parlaments o els drets humans, civils i polítics, com el vehicle blindat que garantiria un viatge segur allà a on els catalans decidissin anar. Aquesta genètica del procés és la que el fa diferent de la majoria de processos d’emancipació nacional i la que desmenteix el relat polític, policial i judicial que vol condemnar l’independentisme per la via penal, la política, la mediàtica i fins i tot la moral. Per això la portaveu de Ciutadans mostra la foto d’un atemptat d’ETA per denunciar el “terrorisme” independentista català, perquè no hi ha atemptats independentistes a Catalunya. Per això el portaveu del PP desintegra un tuit seu parlant de les bombes que tenien els CDR detinguts dilluns, perquè no hi ha bombes, ni goma 2. El que hi ha és una necessitat vital de l’Estat per justificar el muntatge que la policia, la fiscalia i els instructors dels judicis oberts per l’1-O s’han hagut d’empescar per retratar una violència inexistent a Catalunya que els permeti engarjolar sine die persones que simplement han liderat una manifestació pacífica o han organitzat un referèndum, qüestionant, sí, la sagrada unitat d’Espanya. I el que no hi ha són regles, ni escrúpols; per atonyinar persones indefenses, per criminalitzar idees i projectes polítics legítims, per deshumanitzar els que les defensen, per ampliar la base de la catalanofòbia o per pronunciar sentències premeditadament injustes. Des de la corona fins a la cort mediàtica, passant per la política i la judicatura. Abans en dictadura i ara en democràcia. Una experiència valuosa per al futur.