Raül Romeva dibuixa

En Raül Romeva ha donat indicacions a l’editorial Ara perquè m’enviï a casa el seu llibre Des del banc dels acusats, crònica i reflexió il·lustrada del judici i l’estada a la presó. Ve amb dedicatòria: “Admirat Manel, amb afecte i reconeixement, abraçada.” El lector em permetrà que faci una pausa per agafar aire i superar l’emoció.

Ja m’he recuperat. A diferència de molts dels altres encausats i empresonats, amb Raül Romeva hi he tingut una relació escassa. Em sembla haver-hi intercanviat només dues paraules. Quan va manifestar la seva activitat política jo ja havia iniciat el procés de jubilació i el diari m’enviava a pocs llocs. Suposo que regal i comentari deuen venir del fet que em llegeix. El Punt Avui li arriba. Gràcies, Raül.

“Una crònica i reflexió il·lustrada”, dic. El llibre conté molts dibuixos, la gràcia no única però molt principal són els dibuixos fets per Romeva. Quan els diaris no podien publicar fotografies o bé perquè la fotografia no s’havia inventat o bé, més tard, per impossibilitat tècnica, els pans de lletra eren amenitzats per gravats i dibuixos. Els dibuixants de judicis van arribar a crear tot un gènere, sobretot als Estats Units. S’hi veien els acusats sempre amb cara trista i derrotada, els jutges, els fiscals, els advocats, algú del públic de gest expressiu... Va venir la fotografia i la facultat dels diaris per reproduir-ne, però com que la justícia és lenta, aquí i on sigui, i els jutges tenen inclinació a la inèrcia i a prohibir-ho tot, durant anys només els dibuixants van tenir entrada a les sales judicials.

El judici del procés celebrat al Tribunal Suprem ha estat retransmès per televisió. Els jutges han volgut presumir de transparència. Han controlat les imatges, però. Algunes, com les dels més de cinc-cents policies cridats per l’acusació, han estat censurades. El públic ha quedat com un piló de gent allà al fons... Raül Romeva ha recuperat el dibuix per retratar-ho tot: les sortides i entrades a hores intempestives a la presó, les esperes abans d’entrar a la sala, el gest impacient d’alguns jutges, el pentinat formidable de la fiscal, les becaines dels acusats en alguns moments tediosos, la rutina a Lledoners... Romeva resumeix el testimoni dels policies en una sola vinyeta: en Pinotxo amb el nas a tota potència assegut a la tauleta dels declarants. Els fiscals l’escolten amb la “suma satisfacción” de què parlava el jutge Marchena. Els acusats queden destrossats i desconjuntats de sentir-lo.

Tot amb tot, el sentit de l’humor. Admirable. El llibre no arriba a la sentència. Davant tanta injustícia, amb tants anys de presó, què? “No serà en cap cas fàcil, ni ràpid ni indolor, i tanmateix és irreversible”, apunta Raül Romeva.