Full de ruta
Un nou sotrac al Delta
La realitat ha segellat aquests dies una crua coincidència i ha volgut que mentre a Madrid se celebra la Cimera del Clima COP25, per prendre mesures efectives per salvar el clima, una singular part del nostre país, l’illa de Buda, al delta de l’Ebre, hagi patit una nefasta conseqüència d’aquesta alteració global del clima. El temporal del cap de setmana va provocar grans inundacions i la intrusió d’aigua marina a les llacunes d’aquesta illa, la més gran de Catalunya i que és l’aiguamoll més important de la conca mediterrània peninsular. El cas és que aquest darrer temporal ha ocasionat, en paraules de Guillermo Borés, copropietari de la meitat de l’illa, un retrocés de la platja d’uns 60 o 70 metres. No és cosa nova. El problema s’ha anat agreujant a passos de gegant en els últims anys. En un reportatge que va publicar el 27 de setembre el setmanari La República (que els diumenges acompanya aquest diari), Borés ja feia un crit d’alerta pel perill de desaparició d’aquest entorn natural, per la regressió de la costa a causa de la falta de sediments (que es queden retinguts als embassaments), la inundabilitat per la pujada del nivell del mar i la intrusió d’aigua marina a les llacunes durant els temporals. Tots aquests són els efectes devastadors del canvi climàtic. L’amenaça sobre el futur d’aquest lloc natural cau a la velocitat d’un coet i, si no es prenen mesures per frenar-la, l’illa de Buda i, en general, tot el Delta, acabaran engolits per la inacció d’una administració (més ben dit, de dues: la Generalitat, que és la propietària de l’altra meitat de l’illa, i el govern espanyol, que va expropiar la llacuna). “Vivim una emergència mediambiental de primer ordre i ningú en fa cas. Un veritable drama”, deia divendres Guillermo Borés, que proposa una solució: construir esculleres dins el mar. Ho hauran de dir els que en saben, si aquesta és la proposta més efectiva per frenar la regressió, però cal posar fi a aquesta inacció que condemna a mort l’illa de Buda.