Hi ha partit encara

Des de l’1-O, i malgrat alguna tèbia condemna de la repressió policial, les institucions europees han maldat per reduir el conflicte català a un afer intern espanyol. La por que la interferència en la crisi d’un soci pogués acabar obrint esquerdes al bloc va portar a una defensa tancada d’Espanya i del seu ordre intern. És la reacció que calia esperar d’un club d’estats com és la UE, que basa la solidaritat del seus membres en el reconeixement mutu dels estàndards democràtics i de respecte de l’estat de dret.

Aquesta lògica es va alterar el mes passat quan el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va corregir les autoritats espanyoles en reconèixer a Puigdemont, Comín i Junqueras la condició d’eurodiputats de ple dret. El conflicte català s’europeïtzava, tot i que el Parlament d’Estrasburg feia seva la interpretació del Suprem espanyol del dictamen del TJUE i acceptava l’argument de la inhabilitació per mantenir tancades les portes de la cambra al president d’ERC.

Ara, amb la demanda del suplicatori per llevar la immunitat a Puigdemont i Comín, es reactiva l’ofensiva, dins de les institucions comunitàries, per tornar l’afer dins del perímetre espanyol. Les intervencions que hem pogut veure aquesta setmana són només un avançament de la dura batalla que s’anuncia per als pròxims mesos. Amb tot, hi ha partit encara i, agradi o no, s’està jugant en el terreny europeu.