Opinió

LA GALERIA

Es busca caixer!

Què ha de fer una persona gran que no ha entrat a l’era d’internet i que viu en un d’aquest centenar llarg de pobles sense servei?

Les corporacions bancàries –un eufemisme del poder econòmic– volen que fem tots els pagaments amb plàstic o amb el mòbil. L’objectiu és fer desaparèixer el diner en metàl·lic per alguna inconfessable raó, tot i que és fàcil atribuir-ho a teories com el blanqueig del calé de la droga (les armes ja les venen els mateixos estats) o per dificultar la corrupció. Sabem que igualment es continuarà comerciant amb els AK-47 i els estupefaents, i als corruptes no els fan falta els bitllets de banc. En tot cas, ens trobem en un procés de desaparició del paper moneda, i la prova és que les entitats bancàries ho estan portant a les últimes conseqüències. Aquest diari publicava que a les comarques gironines hi ha 130 municipis que no tenen oficina bancària ni cap caixer. Afecta 40.000 persones, que s’han de desplaçar per poder disposar dels seus diners, i tot indica que la pràctica anirà en augment. Segons les dades del reportatge, de les 8.004 oficines bancàries que hi havia a Catalunya el 2008, només en queden 3.946, és a dir, que se n’han tancat més del 50%, i baixant, i s’han perdut uns quants milers de llocs de treball. La paradoxa de tot plegat és que l’anomenat rescat de la banca espanyola, és a dir, el diner públic que es va injectar a les entitats per evitar la fallida, es quantificava el 2016 en 62.754 milions d’euros. Doncs bé, del 2013 al 2017, els beneficis de la banca ja eren de la mateixa quantitat, sense comptar els beneficis obtinguts per les caixes d’estalvis. I ningú ha parlat de tornar un duro a la hisenda de l’Estat, és a dir, en benefici de tots els contribuents. Els bancs estan restringint dràsticament l’atenció al públic (la finestra de caixa és només de 9 a 11) i recondueixen les oficines cap a una oferta comercial de serveis d’assegurances, alarmes o el que faci falta. Però posem-nos en la pell d’una persona gran que no ha entrat a l’era d’internet i que cada mes retira uns diners de la pensió i que viu en un d’aquest centenar llarg de pobles sense servei. Què ha de fer? Demanar a familiars o veïns que la portin a un caixer? Buscar algú de confiança i donar-li la targeta i el número secret amb el perill que pot representar? A més, en els pobles petits amb mala cobertura telefònica, si no es porta efectiu i es vol pagar amb targeta, es troben sovint que el datàfon no funciona. El diner no se’n va, es transforma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.