El rei de la concòrdia

Felip de Borbó va treure de l’armari la pell de xai per inaugurar la catorzena legislatura del règim constitucional del 78. Ja saben, la mirada amable, el to constructiu, una paraula en català, basc i gallec i la boca plena de “democràcia”, “estat de dret”, “diàleg” i “concòrdia”, sobretot molta concòrdia i molta unitat per a una “España de todos”. Com a brindis al sol queda bé, però la realitat té poc a veure amb això, i el pitjor és que ho sap ell i ho saben tots els que van aplaudir el monarca quatre minuts seguits, que són els mateixos que el dia següent van vetar la publicació del full de serveis del conegut i condecorat torturador franquista Billy el Niño. Parlar de concòrdia entre tots els espanyols, quan ets rei per la gràcia del dictador Francisco Franco, sona a presa de pèl. Parlar de concòrdia (o de democràcia o de justícia) quan s’impedeix sistemàticament que tots els que van cometre crims o van acumular fortunes sota la protecció del règim franquista siguin jutjats, és ofensiu. Parlar d’una “España de todos” és sagnant per als milions de familiars que s’han d’imaginar la tomba dels seus avantpassats executats al peu d’alguna carretera. Mirin: si de veritat volguessin una Espanya de tots, prendrien exemple dels alemanys, que s’avergonyeixen, condemnen i demanen perdó pel que va fer el seu Estat durant l’etapa de Hitler. Fa pocs dies van demanar perdó a Polònia en el 80è aniversari de la invasió i van tornar a condemnar l’Holocaust en el 75è aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz. La llei prohibeix la simbologia nazi, considera delicte la negació i la minimització del genocidi jueu i s’aïlla políticament la ultradreta. Ah, i també ha demanat perdó als catalans per haver deportat el president Companys; Espanya ni ha reconegut el magnicidi ni ha anul·lat aquell judici vergonyós, de la mateixa manera que continua tolerant la Fundación Francisco Franco, els homenatges a la División Azul i la simbologia franquista. De la mateixa manera que consagra una Constitució concebuda pels uns i utilitzada pels altres no pas per facilitar la convivència, sinó per imposar-la, com han fet amb la mateixa monarquia.