Un pas enrere

Ja sé que no ho podrem saber mai del cert (no és pas que em pre­o­cupi gaire), però per les apa­ren­ces i pel que hem lle­git fa qua­tre dies, el papa de Roma ha aflui­xat en això dels cape­llans casats o, millor dit, s’ha fet enrere.

Fa uns anys (no gai­res, pot­ser deu o dotze), es parlà amb molta insistència d’un acos­ta­ment catòlico­an­glicà que sem­blava ja estar en marxa. Una part impor­tant de la con­gre­gació angli­cana començà a fer pas­sos per ingres­sar als ren­gles de l’Església Catòlica, i el papa (el papa i la cúria vati­cana, és clar) els pre­pa­ra­ren el camí. El sim­ples fidels angli­cans no ofe­rien gai­res pro­ble­mes: can­vi­a­ven i san­tes pasqües, ja se sap que l’angli­ca­nisme és la con­fessió més acos­tada al cato­li­cisme. Només hi ha un pro­blema, els angli­cans no reco­nei­xen l’auto­ri­tat del papa de Roma, de resul­tes d’un con­flicte que va escla­tar en temps del rei Enric VIII d’Angla­terra, un rei que anava de cul per les fal­di­lles i la suc­cessió mas­cle del seu tron.

I part d’aquesta Església Anglesa-angli­cana s’acostà al Vaticà. Ja he dit que, amb els fidels del poble no hi havia cap pro­blema: can­vi­a­ven de religió i avall. Els pro­ble­mes eren amb els cape­llans i bis­bes. Eren homes casats, i aquí és on Roma va haver de fer equi­li­bris per tro­bar-los una situ­ació digna i d’acord amb els cànons i la tra­dició. Tot feia pen­sar que els cape­llans con­ver­tits podrien con­ti­nuar com a cape­llans i com a casats, però els bis­bes casats havien de bai­xar un esglaó: podien con­ti­nuar casats però com a cape­llans; ja no serien bis­bes. En canvi els bis­bes sol­ters podrien con­ti­nuar bis­bes i serien ins­crits a la Con­ferència Epis­co­pal Catòlica del seu país. És evi­dent que tron­to­llava el tema del celi­bat sacer­do­tal, i no sé pas res dels resul­tats de tot ple­gat. Però sí sé que l’apòstol Pere, el pri­mer papa de la història, estava casat; l’evan­geli diu que tenia sogra.

Penso que així, de por­tes enfora, va ser quan el tema va estar més calent. Però ara és ja tabú del tot, sem­bla, per obra i gràcia d’una cúria que no està per brocs. Si al Vaticà vol­gues­sin escol­tar la idea d’un bate­jat ras, els diria que allò dels angli­cans (es veu que encara és vigent), pot solu­ci­o­nar el pro­blema. Però com que a Roma no em faran cap cas, ho sug­ge­riré als amics cape­llans en actiu, que tinc. Escol­teu bé: si algú de vosal­tres es vol casar, que es faci anglicà; que es casi, i després es torni a con­ver­tir.