Opinió

Full de ruta

El Palau Balañà tanca

Ja no anem prou al cinema, amb les plataformes digitals preferim no moure’ns de casa i veure pel·lícules com si fossin sèries i sèries com si fossin pel·lícules

El debat està ser­vit. Ja no neces­si­tem sales de pro­jecció i pre­fe­rim la como­di­tat de la llar que ens per­met amb les pla­ta­for­mes digi­tals veure sèries com si fos­sin pel·lícules i pel·lícules com si fos­sin sèries? O encara ens tira la pla­tea dels cine­mes? Jo a casa veig més cine que mai, i no només clàssics, perquè, els films que em cos­ten de dige­rir, els veig a ton­ga­des i, les pel·lícules que no em deci­di­ria mai d’entrar a veure-les en un cinema, me les empasso des del sofà. Vol dir això que ja no m’interessa anar a un cinema? No!!! Hi ha pla­ers que no tens a casa: gran pan­ta­lla, ritual de que­dar amb algú; soci­a­lit­zació del fet de veure un film. Per a mi les dues mane­res són total­ment com­pa­ti­bles, però la rea­li­tat és que cada cop hi ha menys gent als cine­mes.

A la llarga llista de cine­mes que tan­quen, cal afe­gir-hi aquesta set­mana un que em toca de prop: el Palau Balañà. Dels de tota la vida, era l’últim del barri de Sants, que fa anys va veure des­a­parèixer el Gayarre, el Gali­leo i el mític Liceo. El Balañà tanca diven­dres vinent. I mol­tes hores de som­nis em venen al cap. Era el cinema d’estrena del barri, i entre mol­tes altres vaig veure Super­man I, Indi­ana Jones i l’última cro­ada, ET, Grem­lins i Febre del dis­sabte nit. La cadena Balañà ja té una altra mul­ti­sala al cen­tre Les Are­nes de la plaça Espa­nya i dar­re­ra­ment ja es veia a venir que el de Sants tan­ca­ria per com n’estava, de dei­xa­dot. Mol­tes de les buta­ques tenien uns bons sets a les tapis­se­ries que quan eren molts grans es cobrien amb un plàstic. Ago­nia trista, com el trist paper que fa l’empresa sense infor­mar els espec­ta­dors que s’atan­sen. Jo ho vaig fer per retre-li un home­natge de comiat pels moment que he pas­sat, pri­mer en una gran sala i després en tot el con­junt de mul­ti­sala. L’home­natge, vaig haver d’enfun­dar-me’l: ni un rètol infor­ma­tiu. A les taqui­lles vaig pre­gun­tar el dia de tan­ca­ment i em van dir que con­sultés la premsa. Hi ha mol­tes mane­res de morir, però unes de més tris­tes que d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.