Polítics en pantalla

Són temps de confiar en la ciència i esperar. El dia a dia polític s’ha aturat. Ara mateix no tenen cap interès la taula de diàleg entre els dos governs, la data de les eleccions catalanes, basques i gallegues, la taula de partits, les picabaralles de JxCat i ERC, les decisions de les meses dels parlaments, el tarannà de la coalició del PSOE i Podem, les excentricitats de Vox i fins i tot l’aprovació dels pressupostos d’aquest any a Catalunya i a Espanya, que s’hauran de refer de dalt a baix davant les circumstancies econòmiques que ha provocat la pandèmia. Res preocupa d’allò que ens ocupava el dia a dia a polítics i periodistes i a una part de l’opinió pública. Ara mateix només preocupa la salut. Que passi com abans millor la pandèmia del coronavirus i que tornin les anomenades “quatre llibertats europees”: persones, mercaderies, serveis i capitals. Quina llàstima que no hàgim vist fins avui una autoritat europea amb credibilitat que donés confiança als ciutadans. Els polítics no estaven preparats per a la crisi sanitària. Es van presentar a les eleccions per eventualitats diferents a les que ens ocupen malgrat que n’hi ha que són més llegits que d’altres i en els discursos volen remar tots a la mateixa direcció. Malgrat tot, sense voler entrar en detalls, crec que els polítics fan el que poden. Han de sortir a la llum pública cada dia i per obligació. Sense xarxa per esvair dubtes difícils de resoldre. No és fàcil haver de donar la cara en moments en què són més creïbles els experts i els tècnics. En aquesta crisi no hi pot haver el minut d’or que dona la televisió en els polítics. És una crisi en què el polític pot tenir mes a perdre que no pas a guanyar. Crec que aquests dies i en gran dosi de voluntat els polítics que apareixen en pantalla fan tot el que poden per explicar-se i el que cal esperar és que la gestió es faci ben feta.