Opinió

CONFINATS

Llistes d’espera

DIA 20

Si avui fa vint dies que estic con­fi­nat a casa –cor­dons, vint dies!–, avui en fa dinou que tenia hora per fer-me unes pro­ves al Tru­eta. Feia tres mesos, que les espe­rava. Em van tru­car per fer-me saber que les sus­pe­nien, i que “quan passi tot això” ja em tor­na­rien a tru­car. La veri­tat és que no espe­rava ni la tru­cada –que vaig agrair–, perquè veient el que bai­xava, jo mateix ja vaig donar per entès que tot allò que no era urgent que­dava suspès. “Quan passi tot això ja li tor­na­rem a tru­car”, em van dir. I la pre­gunta és òbvia: i quan pas­sarà, tot això? No ho sabem. No em vull posar a la pell del qui “quan passi tot això” (que pas­sarà) haurà de repro­gra­mar-ho tot. Pot­ser ja ho estan fent, no ho sé. S’ima­gi­nen, quin sidral? De quant seran les noves llis­tes d’espera? De mesos? D’anys? Si les meves pro­ves eren supo­sa­da­ment pri­o­ritàries (no pas urgents) i van tri­gar tres mesos, quan tri­ga­ran a avi­sar de nou “quan tot això passi”? Quan­tes visi­tes s’han suspès? Quan­tes pro­ves? Milers? Dese­nes de milers? No m’ho vull ni ima­gi­nar. Ho sabrem, suposo, “quan passi tot això”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia