‘Pa’lante’, Chato

Els que l’han passat i tenen la sort de poder anar-ho explicant diuen que això del coronavirus és un “fill de puta” de dimensions importants que un cop t’ha colonitzat el cos costa Déu i ajuda expulsar-lo. Expliquen que es passa malament de veritat i que et clava al llit, adolorit, i et fa suar tinta i febre per alliberar-te’n. I ha de ser així, perquè només un organisme molt i molt fill de puta podia fer el que no va aconseguir el franquisme, ni els seus àngels exterminadors en forma de policia política, refinats torturadors, assassins de vida.

El coronavirus es va emportar la setmana passada José María Galante, amb només 71 anys. Madrileny obert al món i a la llibertat, el Chato, així el coneixien tots els militants de la lluita antifranquista –no la d’aleshores, sinó la que encara continua avui, ben viva, i amb plens motius per seguir vigent– era un home noble, un lluitador compromès en la veritat, la reparació i la justícia.

Torturat per Billy el Niño, el més sanguinari dels policies de Franco i protegit ara per les lleis de l’autoanomenada democràcia espanyola, Chato Galante va ser fins a la seva mort un dels militants més actius i compromesos en la denúncia del règim feixista de Francisco Franco, amb iniciatives als tribunals d’aquí i de l’Argentina engegant processos penals que encara avui es troben atrapats en una conxorxa entre polítics i jutges espanyols perquè el passat no es remogui. Es pot desenterrar Franco però no es pot jutjar el franquisme, ni els seus botxins.

Així van passant els anys, i els vells lluitadors antifranquistes que encara reclamen justícia van caient, però abans de fer-ho han sembrat una llavor que no ha de deixar mai de créixer. No pot ser d’altra manera que després de la mort de Galante altres agafin el seu relleu. El “fill de puta” del coronavirus marxarà algun dia o altre, i aleshores serà el moment de tornar a allò que alguns en diuen la normalitat, la vergonyosa normalitat d’ignorar una vegada rere una altra les denúncies de víctimes del franquisme.

No, Chato, quan torni la normalitat no s’haurà de permetre que l’anormalitat de la connivència amb el franquisme perduri, encara menys amb un govern espanyol que es fa dir d’esquerres. Per sempre més, veritat, justícia i reparació. Pa’lante, Chato, amb tu i per gent com tu, sempre pa’lante.