El desgavell

Fa pocs dies, en un informatiu d’un canal de televisió estatal van emetre un llarg i tediós reportatge sobre el paper de l’exèrcit en el moment que vivim i que no marxaven de cap lloc si abans no havien transmès els seus mètodes a altres cossos com els bombers. Mentre una veu no parava de repetir el missatge, a les imatges es veien militars acompanyant una velleta pel carrer, desinfectant els parcs i les cases, etcètera, com angelets que ens havia enviat el Totpoderós per alleujar-nos en aquests dies tan dissortats. De la multa que van posar uns guàrdies civils a un grup de militars per haver-se saltat el confinament, ni una paraula, cap referència, tot i que deu haver estat un dels casos que han provocat més cops de puny sobre la taula en els despatxos de les altes instàncies. Les xarxes socials, però, n’anaven plenes i va sortir un militar dient que no ho van dir perquè va passar quan ja havien decidit replegar-se i la gent hauria pogut interpretar que se n’anaven a causa de l’incident. És a dir, que més que pensar en els altres, pensen pels altres. Censura per omissió?

El moment de caos informatiu actual, estic segur que algun dia mereixerà ser estudiat a les facultats de periodisme o ciències de la informació. El cas anterior n’és un bon exemple. Un diari de paper publica la informació gràcies a una filtració o un bon treball de recerca, les xarxes ho recullen i ho escampen pertot arreu. La televisió, el mitjà per informar-se que utilitzen les generacions que hem estat educades sense la tecnologia actual, ho amaga. Queda clar que l’era informàtica no té marxa enrere i que la tendència del nou periodisme va en detriment dels sistemes tradicionals. El moment actual és interessant en aquest sentit, perquè ens trobem a mig camí, uns de desaparèixer i els altres d’imposar-se. És a dir, la meitat, calculo, de la població rep una informació i l’altra meitat no, o maquillada de falses veritats (i no demano cap disculpa per l’oxímoron). I aquest desgavell no afecta tan sols la informació. Es produeix la paradoxa que un govern estatal, suposadament d’esquerres, es veu obligat a prendre mesures conservadores, i són precisament els conservadors els qui s’hi oposen amb més força. Resulta que els qui han destacat pel fet de voler tancar i confinar gent, ara consideren anticonstitucional fer quedar la gent a casa perquè no s’infecti.