Ens peguen per diners

A finals d’abril de 1943, per ordre expressa d’Adolf Hitler, l’exèrcit alemany va atorgar una medalla a tots els membres de la 250 Infanteriedivision Spanische Freiwilligendivision, coneguda a Espanya com a División Azul perquè estava integrada, bàsicament, per voluntaris falangistes. Els espanyols resistien com podien als tancs soviètics, però la II Guerra Mundial havia fet un tomb i les tropes alemanyes reculaven visiblement al front oriental. Franco, inquiet, va retirar els espanyols per intentar complaure els aliats. Hitler començava a perdre la guerra i el règim franquista, alarmat, va incrementar la repressió interna, especialment contra la guerrilla del Maquis i la resistència urbana de comunistes i anarquistes. Aquell mateix estiu, el ministre de Governació, Blas Pérez González –un falangista pronazi i ferotgement anticatalà–, va crear la medalla al Mérito Policial per als qui es distingissin en “l’elevada missió atribuïda a la policia de preservar els interessos morals i materials de la pàtria i ser una garantia de la seguretat interior de l’Estat”.

Des del primer moment, aquesta condecoració incorporava importants incentius econòmics. Una manera segura de guanyar-se la incondicionalitat dels serveis policials, que, d’aquesta manera, vinculaven la sort i la prosperitat de les seves famílies a la supervivència del règim franquista. Passades les dècades, la medalla va mantenir-se, intacta, fins a premiar sinistres torturadors com Antonio González Pacheco, un inspector que va rebre el sobrenom de Billy el Niño per l’habilitat a fer girar la pistola pel gallet davant dels detinguts a qui anava a martiritzar. Pacheco ha mort aquesta setmana a Madrid amb la medalla al pit i la pensió extra al compte corrent.

L’última concessió massiva d’aquestes medalles ha estat als policies que van agredir els votants del referèndum de l’1-O, inclosos els processats per violència excessiva. O sigui que ens peguen perquè són ells, sí, però també ens peguen per diners.