Keep calm
Batejat amb aigua de claveguera
“La meva decepció és terrible”, ha explicat, públicament, Pili Zabala,
germana de Joxi Zabala, torturat i assassinat pels GAL als anys vuitanta. Zabala va ser la darrera candidata a lehendakari per Elkerrekin-Podemos i ara ha hagut d’escoltar, rere la fredor d’un telèfon, les excuses de Pablo Iglesias dient-li que “aquest moment no és adequat” per investigar les responsabilitats dels governs del PSOE en la guerra bruta. Naturalment, Pili Zabala ha hagut d’abandonar Podemos, un partit que ha passat del combat i la denúncia a la protecció de la impunitat de Felipe González. Per a Zabala, quedar-se hauria significat compartir projecte polític amb qui va ordenar l’assassinat del seu germà i 26 persones més. De fet, el 80 per cent dels crims dels GAL mai no han estat esclarits ni es coneix el nom dels qui van disparar a sou i al servei de l’Estat. Aquest bateig amb aigua de claveguera era condició indispensable perquè Podemos entrés a formar part del que fa un temps ells anomenaven règim del 78. Sense embrutar-se en els crims i la corrupció del sistema de la transició no hi ha espai per a un partit polític que tingui aspiracions en forma de butaca i butxaca. Per això els de Pablo Iglesias –i els d’Ada Colau– han unit el seu futur al del socialisme espanyol mentre el sistema els exigia, com a garantia i com a penyora, enfangar-se en la defensa de Felipe González i Joan Carles de Borbó. El règim del 78 ha tardat només nou anys a digerir el moviment dels indignats del 15-M. En aquest temps rècord, Podemos ha passat de denunciar el terrorisme d’Estat a assumir obedientment les palades de calç viva sobre la tomba del germà de la seva cap de llista a Euskadi. Just el viatge contrari que ha fet el catalanisme polític, que en el mateix període s’ha allunyat del fangar d’un Estat que fa servir la violència per mantenir un circuit de poder cleptòman i desvergonyit.