Palades de fems

La setmana va començar amb una apel·lació per terra, mar i aire a l’orgull espanyol amb motiu del desè aniversari de la consecució del mundial de futbol a Sud-àfrica, amb espais a tots els telediarios de totes les franges horàries de totes les cadenes estatals durant tot el cap de setmana. Però les coses cauen pel seu propi pes i, sense desmerèixer la gran victòria, sí, del futbol espanyol aquell estiu de 2010, el dia a dia del 2020 acaba ensorrant tant d’orgull sota un camp de fems. La primera palada de detritus té a veure amb la monarquia espanyola, una institució viciada per segles de poder absolut i lucratiu restaurada a sang i fetge per un dictador sense ànima, que ara apareix despullada pel comportament il·lícit i farsant del rei emèrit, Joan Carles I, àlies el campechano. La justícia suïssa, que no l’espanyola, va estirant el fil del donatiu saudita, les comissions il·legals i els comptes opacs i ha confirmat que el rei passejava maletins plens de bitllets no declarats (centenars de milers d’euros), que guardava sota una pedra a La Zarzuela. L’operació Salveu el rei Felip VI està en marxa, però fins i tot els més orgullosos saben que tot és mentida, que hi ha un modus operandi marca de la casa, que no hi ha ignorància, ni innocència, sinó complicitat, i que la inviolabilitat constitucional i la protecció pretoriana del Congrés no fan més que evidenciar el corc del tron reial.

La segona palada de merda sobre l’orgull patri espanyol és la descoberta de l’espionatge polític per part de l’Estat al president del Parlament, Roger Torrent, i a altres persones relacionades amb l’independentisme. Tota una demostració de menyspreu als drets constitucionals, al pluralisme polític, a l’estat de dret i a la democràcia. En un país que volgués fer les coses bé, Joan Carles I seria jutjat a Espanya, la corona fiscalitzada i la monarquia sotmesa a referèndum tot i a risc d’haver de modificar l’article 1 de la Constitució. En un país que volgués fer les coses bé, hi hauria una investigació seriosa de l’espionatge polític i rodarien caps al CNI, a Interior i potser al govern. Però no es facin il·lusions, aquell país no existeix, ni sembla que hi hagi un exèrcit de ciutadans disposats a fer que existeixi.