Tribuna
Planificar la incertesa
Cancel·lacions de viatges, repatriacions i retorns forçats, projectes aturats o directament descartats, pèrdues de feina, locals tancats, distància de seguretat, cultura suspesa, mascaretes obligatòries, nits d’estiu silencioses sense el garbuix de les festes nocturnes, sense festes majors ni festivals d’estiu, turisme km 0... Si fa un any enrere ens haguessin dit que aquest seria el panorama de l’estiu del 2020, no ens ho hauríem cregut. I és que estem davant un món que se’ns mostra d’una forma absolutament diferent del que coneixíem, amb un denominador comú constant: la incertesa.
Aquests dies se’ns contraposen sensacions: la necessitat de poder gaudir sense massa aglomeracions d’uns dies de desconnexió en el nostre país (ni que siguin unes breus vacances que sembla que les necessitem més que mai), però alhora el neguit d’encarar-nos a una tardor que tot apunta que serà d’extrema complexitat, no tan sols per la possibilitat de nous contagis, sinó per una forma nova d’organització social que impacta directament en la nostra quotidianitat. I tot això amb les butxaques personals i col·lectives cada dia més buides per la crisi econòmica que ja és també social, sanitària, cultural, política...
I és que arriba el setembre i s’engega un nou curs (a molts nivells) i topem amb el com manejar aquesta situació i planificar la incertesa d’un any que ara mateix sembla que tan sols en podem afirmar amb seguretat el nom dels mesos que vindran. Perquè el món planificat i segur que ens empenyia a controlar i fins i tot a projectar-nos constantment al futur, ha perdut pistonada i com un miratge s’ha mig esfumat. De fet, hem passat d’una herència social que enaltia el “per sempre” (concepte controvertit i construït socialment) a una realitat que sembla que no ens dona ni marge per programar el demà. I això ens pot generar molt neguit. D’una banda ens posa la incertesa i la dificultat de gestionar-la davant nostre (venim d’un context social que ha intentat controlar-la i negar-la) i, de l’altra, s’obre un món més real on l’artifici del control deixa pas als canvis que esdevenen com a part natural de la vida. I això ens acaba oferint la possibilitat de poder desenvolupar més eines i estratègies per fer front a situacions noves.
És cert, però, que aquest procés pot implicar un desgast personal i col·lectiu molt important.
Per A algunes persones el sol fet d’imaginar una situació amb nous rebrots i possibles confinaments genera una ansietat tan elevada que arriba a portar al bloqueig. A l’altre extrem hi ha qui prefereix (hiper)organitzar-se com si res passés, sense ni preveure la possibilitat de canvis sobtats en les nostres vides (reflex també de la incapacitat de sostenir la incertesa). Dos pols oposats davant una mateixa realitat que no són massa adaptatius. És bàsic no caure en posicions extremes que emocionalment encara ens poden fer patir més. Cal que, tot i la incomoditat que pot generar, tinguem clar que no ho podem controlar tot. Tendim a buscar respostes i certeses perquè això ens genera seguretat i ens ajuda a recuperar la calma.
Aquí serà clau tenir present què depèn únicament de mi i sobre què puc decidir. A això li podem sumar els recursos de què disposo per fer front a la situació i els aprenentatges que hem tret de les experiències viscudes (per exemple, què ens va funcionar durant el confinament). Això ens pot generar una major tranquil·litat. Per contra, també hem de ser conscients de tot allò que no depèn de nosaltres i aprendre a integrar els canvis que formen part de l’essència de la vida. La incertesa ens manté més activades i facilita que identifiquem moltes més oportunitats. No resistir-nos als canvis (perquè això porta a l’esgotament), sinó acceptar-los ens ajudarà a integrar-los millor, perquè ara mateix la incertesa és inevitable. Els canvis obren la porta a noves opcions i alternatives i també representen reptes i finituds, per això, vingui el que vingui, serà clau la nostra actitud per viure-ho d’una manera o una altra. Un setembre complex s’aproxima i caldrà estar ben preparades per fer-hi front.