Els jocs florals

Parlava ahir de la rentrée sanitària d’aquest setembre que tenim a la cantonada, i que ens hauria de preocupar a tots perquè en funció de com l’engeguem (i de com engeguem el curs escolar) l’acabarem d’una manera o una altra. Veurem. Veurem també com serà l’arrancada del curs polític a Catalunya (a Espanya promet, amb la moció de censura anunciada per Vox). Jo no veig eleccions a la cantonada a Catalunya (en veig, en tot cas, a dues cantonades) ni que al carrer hi hagi un clam demanant-ne. Són, en tot cas, els partits polítics els que en reclamen, perquè necessiten, altre cop, mesurar les seves forces. Nosaltres no. Nosaltres, el que necessitem és que es posin d’acord d’una vegada. I que ens diguin què pensa fer cadascú ara que ja sabem que potser sí que la confrontació mantinguda fins ara amb l’Estat no ha estat prou intel·ligent però que, tanmateix, tampoc ha semblat que l’estratègia del diàleg intel·ligent hagi funcionat massa. Van sentir el cap de setmana, la ministra de Defensa, Margarita Robles, referint-se a la famosa taula de diàleg? “No és moment de jocs florals”, va dir. Se’n reia? I hi va afegir: “ No és una prioritat.” On és, doncs, el diàleg intel·ligent amb el govern espanyol? Quan una ministra s’atreveix fins i tot a ridiculitzar el diàleg, quina alternativa hi ha? Hauríem de ser conscients que l’Estat (i quan dic l’Estat és evident que la cosa va molt més enllà que el govern de Pedro Sánchez, que amb respostes com la de la Robles no sé en què es diferenciaria d’un govern del PP) sí que en té, d’estratègia. No és pas la de posar una pista d’aterratge a l’independentisme perquè es pugui asseure i parlar. És la de la fiscalia obrint ara diligències contra la CUP per unes despeses del 2017 i la que, d’aquí a deu dies, portarà al jutjat un dia rere l’altre les prop de dues-centes persones processades pels talls de la Jonquera convocats pel Tsunami Democràtic. Això també són uns jocs florals, senyora Robles? Prefereix aquesta estratègia a la d’asseure’s a una taula? Mare de Déu.