Velletes amb mantellina

Una velleta darrere la cortina del balcó, amb mantellina negra de punta, esparverada mirant cossos de dones nues fent-se petons que se li apareixien, ai mare, a la paret de casa. La ment és així de retorçada i aquesta és la imatge que vèiem després de saber que els veïns d’un edifici de Torrefarrera han prohibit a l’artista Cristina Dejuan seguir pintant un mural a la paret mitgera de la casa, en el marc del festival d’art urbà i grafits Street Art. Les siluetes de dones nues són, diuen els veïns, “massa explícites per als nens”. Són les mateixes dones velletes (prenguin-s’ho com a metàfora, perquè no parlem de dones velles, ni només de dones) que el 1910, a Tarragona, es van esgarrifar amb els cossos despullats del Monument als Herois del 1811, de l’escultor Julio Antonio, dedicat als tarragonins que es van enfrontar a l’exèrcit napoleònic. L’escultura mostra tres figures de bronze: una dona que sosté un fill mort i un altre ferit. Uns cossos nus, aquells i aquests, que xoquen contra la societat més reaccionària. Tanta va ser la campanya difamatòria contra l’escultura de Julio Antonio que no es va poder instal·lar a la Rambla Nova fins al 1931. A Torrefarrera, un Ajuntament que no ha sabut estar a l’altura davant de la censura, diu que oferirà a l’artista altres parets del poble per pintar-hi la mateixa obra. Tot plegat, un exemple més que s’afegeix als moltíssims precedents de reaccions retrògrades que ens pensàvem que, arribats a aquest punt, ja s’havien esvaït. I un apunt final: si volen gaudir d’unes obres que reivindiquen la carn com a font primitiva de sensacions i com la representació definitiva del sentiment, no es perdin l’exposició Altar de carn, que l’artista Gerard Castellví exposa fins al dia 13 a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc. No hi ha hagut cap rebombori censurador i això també ha fet que la mostra hagi passat injustament més desapercebuda.