L’oci nocturn

Torna l’oci nocturn, o això sembla, i ho fa gairebé tres mesos després que bars musicals i discoteques abaixessin persianes, per segon cop, seguint les ordres del govern català. Serà un dels darrers sectors que recupera l’activitat i no es trigarà a fer una diagnosi sobre si l’oci nocturn ha quedat ja tocat de mort o encara s’és a temps de reanimar-lo. Resulta difícil d’entendre que s’hagi situat a la cua un sector especialment freqüentat per la gent jove, mentre s’anava culpabilitzant la joventut de bona part dels contagis comptabilitzats els darrers mesos, sobretot a l’estiu. No sé qui va arribar a defensar, en el seu moment, que sense espais d’oci el jovent es quedaria tancat a casa i renunciaria a viure les nits amb la intensitat que reclama aquella etapa vital. Ja ho cantava Ray Charles: “Night time is the right time” (“La nit és el moment ideal”). I tothom en aquest món té dret a viure un cicle transgressor, a trencar les regles del joc, perquè d’aquesta experiència també s’extreu la conclusió que en una societat, pel bé comú, calen normes per poder conviure-hi en harmonia.

Ni molt menys pretenc encoratjar la joventut a no prendre’s seriosament la pandèmia i a incomplir les directrius sanitàries. Que ningú em malinterpreti. Les imatges de festes amb centenars de joves reunits, sense distància i sense mascareta, m’han posat de molt mal humor. Però sí que crec que dotar la gent d’espais d’oci és una mesura que ja hauria d’estar en marxa fa moltes setmanes, atès que contribueix a garantir les trobades nocturnes dins unes pautes de seguretat i rigor que el lliure albir no pot avalar. Si no, els amants de la nit, indestructibles, seguiran fent-se un vestit a mida. A més a més, reobrir l’oci nocturn permetrà recuperar centenars de llocs de treball. La jugada serà rodona si es rebaixen els preus de les consumicions, que no tothom fa botellón per plaer.