Opinió

l'apunt

La unitat, fins quan?

Recordo perfectament, diríem que amb certa amargor, dos fets que van passar poc després de ser aprovat l'Estatut per aquell entusiasta ple del Parlament el 30 de setembre del 2005. Així, l'endemà mateix, –sense deixar, per dir-ho d'alguna manera, ni que el cava s'escalfés– Miquel Iceta ja anunciava les esmenes que el grup socialista preparava per començar a mutilar l'Estatut al Congrés. El segon fet va passar el gener següent i és l'entrevista –més aviat l'intent fallit de pacte per ser president de la Generalitat– del líder de CiU Artur Mas amb Rodríguez Zapatero. De fet, la conseqüència bàsica d'aquella trobada va ser la primera retallada important al text estatutari. La formosa unitat dels partits per l'Estatut del 2005 va durar, doncs, de Nadal a Sant Esteve. Vista la ràpida desafecció –per usar una paraula «moderna»– de llavors, què ens hauria de fer pensar que, ara, la unitat d'acció contra la sentència de l'Estatut serà més ferma i duradora? Les primeres sensacions rebudes ahir em diuen que molt poc. I l'alternativa? Doncs, posar-se a treballar per poder decidir. O cal recordar que, per exemple, a Eslovènia o a Montenegro, fins mesos abans de proclamar-se la independència, aquesta no era l'opció majoritària?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.