La terra promesa d’Obama

Hi ha qui pensa que els llibres de memòries no tenen cap valor, que els protagonistes hi expliquen allò que més els convé i, presos d’una amnèsia sospitosa, obliden els aspectes menys confessables d’una vida, d’una carrera professional. Que manipulen, en definitiva, la pròpia història per idealitzar una imatge, justificar actuacions polèmiques, fixar un relat interessat. És veritat que els llibres de memòries no són el millor camí per establir una veritat definitiva dels fets, però discrepo que no tinguin cap interès. Hi pensava ara que Barack Obama acaba de publicar el primer volum de les seves memòries, A Promised Land (Una terra promesa), que arriba fins a l’ordre de matar Ossama bin Laden. Segons les crítiques, es tracta d’un text escrit amb una prosa clara i un estil àgil i amè en què l’expresident dels Estats Units repassa la seva gestió a la Casa Blanca endinsant-se en la introspecció i sense defugir l’autocrítica. Obama, un president que va aixecar grans expectatives quan va ser elegit i que, com tots, arrossega llums i ombres en el seu mandat, sempre té coses interessants a dir. Només per això ja val la pena escoltar-lo, acompanyar-lo en el viatge cap als seus anys al cim del poder. Encara que sigui, inevitablement, per trobar-hi una explicació de part. La seva.