Ni Ricomà ni Ballesteros

Com que arqueòlegs i entitats relacionades amb l’arqueologia n’estan farts de picar pedra –en el sentit literal és evident, però també per poder rebre recursos per excavar, investigar, conservar i difondre– té més valor el projecte que dilluns van inaugurar l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Músic Bíblic Tarraconense. Després d’anys d’investigacions, van posar en marxa el Tarracròpolis, un nou espai museogràfic que permet resseguir l’evolució durant vint-i-tres segles d’història de l’acròpolis de Tarragona, el que avui dia és la Part Alta de la ciutat. Es troba a la coneguda com la Casa dels Concilis, que també és la seu del museu bíblic, en la qual s’acumulen restes des de l’època romana fins a un refugi antiaeri de la Guerra Civil amb capacitat per a unes 700 persones i una zona de cisternes històriques. Tot un centre d’interpretació que es complementa amb dues maquetes arquitectòniques, gravats històrics i monedes antigues, una col·lecció epigràfica formada per catorze inscripcions de totes les èpoques i altres elements que fan d’aquest espai una nova joia del patrimoni de Tàrraco. Una joia que incomprensiblement l’Ajuntament ha menystingut. Diverses administracions públiques i privades (Generalitat, Consell Comarcal, Diputació, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat, la Fundació Catalana Mútua Catalana...) han abocat recursos per fer possible aquest nou espai museogràfic. Totes menys l’Ajuntament de Tarragona. Ni l’anterior govern de Josep Fèlix Ballesteros ni l’actual de Pau Ricomà no han acceptat la petició de les dues entitats promotores, que demanaven al consistori 14.000 euros per habilitar la part inferior del refugi antiaeri. 14.000 euros. Andreu Muñoz, codirector del projecte juntament amb Josep Maria Macias, lamentava l’“absència” de l’Ajuntament, del de Ballesteros i del de Ricomà. A continuar picant pedra.