De reüll
Millor sols que no pas de dol
Internet és ple de frases en Comic Sans atribuïdes a personatges diversos, de Nikola Tesla a George Orwell, d’Ayn Rand a Charles Chaplin, de Gandhi a Nietzsche. Amb visions diferents, parlen de l’individu, dels seus drets i del seu paper en la societat. Ningú està en possessió de prou veritat per alliçonar el conjunt de la ciutadania, però a tots ens ha quedat clar que tenim molt mala peça al teler amb aquesta pandèmia reconsagrada. Algun dia haurem de passar comptes amb la dispersió erràtica de la majoria dels nostres polítics, amb un ull posat a les xifres del virus i un altre a les eleccions del febrer. De moment, a la vista de tant desconcert, i de cara a Nadal, la pròxima patata calenta de la crisi sanitària, caldrà més que mai recórrer a la responsabilitat individual de cadascú. De debò que no podem renunciar a quatre àpats familiars i retrobar-nos quan la situació no faci tanta basarda? Perquè, si badem, ja no es tractarà només d’assumir que Darwin tenia raó i que per fer el ximple hem begut oli, com qui s’enfila a un toro mecànic i es trenca un braç, sinó que serem responsables del mal que podem causar a uns altres i que ens pesarà a la consciència per sempre. De la pandèmia, potser no en sortirem millors persones, però el que és segur és que no quedarem immunes emocionalment. Evitem-nos mals majors.