La ciutat és la gent

Hi va haver un excel·lent colofó a la presentació al cinema Truffaut del documental Maragall i la Lluna amb una dissertació de Joaquim Nadal, ben portat per Guillem Terribas. Els ulls dels assistents s’humitejaven pels cinc minuts finals del documental dirigit per Josep Maria Mañé i Francesca Català Margarit, en què el president Maragall, malalt d’Alzheimer, conduït amorosament per Diana Garrigosa, es retrobava amb la Lluna, la nena que amb vuit anys va cedir el seu llit a l’alcalde de Barcelona al pis de Roquetes, a Nou Barris, quan Maragall anava a passar una setmana a casa d’una família de la ciutat. Maragall està malalt i només pregunta “Què hem de fer ara?”, però es transforma quan sent la música de piano i reconeix la veu de Sílvia Pérez Cruz, a la qual acompanya cantant Le parapluie i a la qual treu a ballar recuperant per uns minuts aquells ulls vius i murris de qui va ser una de les figures més importants de la política catalana dels darrers cinquanta anys. En Quim Nadal, emocionat però contingut, va parlar del concepte de ciutat (i de país) de Maragall, que és pot traduir en una de les preguntes i de les conclusions del documental: què és la ciutat sinó la seva gent? Nadal va desvelar alguns detalls que mostraven la personalitat de Maragall. El dia de la inauguració dels Jocs, va deixar els grans mandataris i va encarregar un sopar en un restaurant popular amb els seus amics, entre els quals, Nadal. O que després d’aconseguir el primer tripartit li va cedir el seu exemplar del Pacte del Tinell –“perquè tu el guardaràs millor i jo el perdria”–. L’hi va haver de reclamar poc després per fer la famosa foto de Maragall, Carod i Saura amb els seus exemplars, però aquell document Nadal el va guardar i ara és a l’Arxiu de Girona, al fons que porta el seu nom. Nadal també va desvelar com de sol va deixar el PSOE Maragall. De fet el PSOE es retrata en les mesquines declaracions de Bono o el tall que es passa de Guerra referit a l’Estatut. I Diana Garrigosa, a qui es dedica el documental, recorda amb dolor la visita de Manuela de Madre i Iceta a casa seva per dir-li a Maragall que ha de plegar. I la trucada del president a Montilla que el fa deixar la política i delegar els darrers mesos en Quim Nadal. Però la clau de tot, i val per a Barcelona i Girona, és la gran pregunta amb resposta incorporada: què és la ciutat sinó la seva gent?