Articles

Ciutat de brossa i soroll

Escric l'article abans de saber com ha anat la manifestació d'ahir i, òbviament, com ha anat la final del campionat mundial de futbol. Però les escric amb el convenciment que la convocatòria ciutadana haurà estat un èxit. I que el partit d'aquest vespre, per a la selecció espanyola, també ho serà. La seva previsible victòria serà la més important internacionalment d'Espanya, com qui diu, des de la de la guerra del francès. És previsible, doncs, l'enfolliment patriòtic espanyol. Així s'oblidaran una mica de nosaltres (de fet, podríem proclamar la independència i ni se n'adonarien).

Parlem, però, de coses concretes que tenim entre mans a Barcelona. Per exemple, la darrera enquesta municipal, encarregada a Clau Consultors, sobre l'aplicació de l'ordenança municipal. Col·loca en primer lloc de la preocupació ciutadana la presència de deixalles enmig del carrer. Aquí hi ha dues situacions contraposades, positives i negatives. Per una banda, els nous contenidors són molt més còmodes a l'hora de manipular-los i tenen una embocadura més gran. Això facilita la feina a un bon nombre de ciutadans a l'hora de llençar les escombraries, fins i tot als que van amb cadira de rodes. Alhora també fa més accessible el seu interior als que es dediquen a remenar-los per extreure'n qualsevol objecte susceptible de ser venut. No seria cap problema si no és que, un cop han remenat, tot el que rebutgen ho deixen per terra escampat. L'altre impacte visual és el de la recollida de trastos vells. Vet aquí una iniciativa reeixida d'aquest ajuntament. Molts ciutadans, però, deixen els seus mobles a la vorera fora d'hora o fins i tot fora de dies. Això comporta, de vegades, que tota la ciutat sembli una sucursal dels Encants, en el millor dels casos: matalassos, sofàs, cadires trencades, lleixes, en fi, un abocador a l'aire lliure. Totes dues iniciatives, la del canvi dels contenidors i la recollida de trastos, són bones, però no veiem com pot controlar-se'n el mal ús ciutadà.

El segon lloc de l'enquesta és per al soroll, un clàssic barceloní. Aquí voldríem subratllar que la qüestió de la qualitat de vida la tenim ja tan sota mínims que les queixes per aquest motiu, segons l'enquesta, provenen majoritàriament de les denúncies basades en el xivarri nocturn, el que no deixa dormir. És obvi que és important. Però arriba un moment que no ens adonem que, pel que fa a sorolls, podem aspirar a més qualitat de vida. No pot ser que ens acostumem a acceptar el soroll infernal diürn de la ciutat, que ens condiciona tant com el que atempta contra la nostra privacitat i el nostre dret al descans durant la nit. Ens fa estar irritables i, sobretot, converteix una ciutat potencialment amable en una altra d'agressiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.