Opinió

De reüll

El fil més important

A Espe Pons i Maria Ojuel, els ha remogut una pulsió interna per la recerca

Maria Sol­sona va for­mar part de la colònia infan­til de Château du Lac, al poble de Sigean (Aude), un pala­uet del segle XIX que el comte de Lareinty-Tho­lo­zan, un pecu­liar aristòcrata, arruïnat i casat amb una prin­cesa russa, va llo­gar a l’Ajuda Suïssa el 1939 i de la qual es va fer càrrec la infer­mera Ruth von Wild. La filla de la Maria, la his­to­ri­a­dora i docent Maria Ojuel, va loca­lit­zar la ger­mana de Ruth von Wild, la qual fa dos anys li va tru­car per dir-li que havia tro­bat un àlbum amb 300 foto­gra­fies d’altres colònies apa­dri­na­des per l’Ajuda Suïssa, a Teià, Sit­ges, Sant Feliu de Palla­rols, i ano­ta­ci­ons de la Ruth sobre les imat­ges. L’àlbum de la Ruth es pot veure fins al 30 d’abril al Memo­rial Democràtic. Ahir es va inau­gu­rar al MUME Sota la llum del mar , de la fotògrafa Espe Pons, que a par­tir de la des­co­berta d’unes car­tes del germà petit de l’avi, Tomàs Pons Albesa, afu­se­llat al Camp de la Bota, el 1941, rea­litza un assaig fotogràfic per dig­ni­fi­car les vícti­mes del fran­quisme. Són pai­sat­ges i inte­ri­ors esfereïdors, amb càrrega emo­ci­o­nal. Espais on es per­cep el pes de la història. Com les ruïnes del Château du Lac. Tant a Espe Pons com a Maria Ojuel els ha remo­gut una pulsió interna per començar una recerca que és un acte de memòria per­so­nal però també col·lec­tiva; les ha mogut el fil més impor­tant de tots i que esdevé un deure: “Si no ho faig jo, qui ho farà?”, asse­nyala Maria Ojuel .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.