Girona, Figueres, Lleida

Girocentrisme és un concepte que va popularitzar el periodista Ramon Iglesias per parlar de la Girona de l’alcalde Nadal. Ho he recordat llegint Històries d’alcalde (1995-2007), de Joan Armangué, que ha publicat Editorial Gavarres. El llibre ha tingut diverses presentacions a l’Empordà i Barcelona i el 8 de maig l’hi presentarà a Girona Joaquim Nadal. En el llibre l’exalcalde de Figueres fa una afirmació que em va sobtar: Joaquim Nadal ha estat el millor alcalde de Girona i el millor conseller de Política Territorial i Obres Públiques... per a la ciutat de Figueres. Suposo que això satisfà Nadal, que també presenta llibre, Noms d’una vida, amb perfils i semblances de 67 personalitats del món de la cultura, la història i la societat, moltes d’elles gironines. L’hi edita Pagès, l’editorial de Lleida que va permetre a Nadal dir en la presentació a la ciutat del Segre que tornava a Lleida. En va ser diputat al Parlament el 1984 en aquella operació que la premsa vam batejar com a cruzado mágico. Ara caldria explicar a les noves generacions el perquè d’aquella operació i fins i tot què és el cruzado mágico. Dimecres en la presentació del llibre a la Sala 11 dels Albéniz, organitzada per la Llibreria 22, Nadal va parlar dels personatges gironins que surten al llibre. De Tià Salellas a Eduard Puig Vayreda, exalcalde figuerenc de qui es va fer amic després d’un polèmica epistolar pel vi servit al príncep de Girona aquell plujós dia que va visitar la ciutat. De Ramon Ceide a Manel Serra, tots dos presents a l’acte. De Quico Viader, l’actor i restaurador del Cipresaia, a Lluís Maria de Puig i Modest Prats. I sobretot del seu oncle, l’historiador Jordi Nadal, i dels seus pares, Manel Nadal i Montserrat Farreras, a qui dedica dos emocionants perfils: el que va llegir en l’enterrament del seu pare i el que recorda la seva mare, “que navega per les boires de la memòria”, referint-se a la malaltia que pateix. Josep Vallverdú, company de promoció de la mare de Nadal i Carme Vidalhuguet, la directora de la col·lecció, mantenen en el pròleg que la tasca política i com a historiador de Joaquim Nadal han amagat la seva faceta d’escriptor i tenen raó. Dos llibres de dos alcaldes allunyats de la política partidista. I una presentació, la de Girona, amb un record evocat per Guillem Terribas al difunt Josep Tarrés, visionari que va impulsar tantes coses que van acabar funcionant quan ell ja no hi era.