El ramat es vacuna

Bé, doncs ja m’han vacunat amb aquesta que es diu AstraZeneca o AstramBòtica, ara no ho recordo. I si me’n vaig a fer denteta a algú? Baixo al bar. –“Ei, ja m’han vacunat! I a tu?” El “No!” que em dispara el conegut no té res a veure amb cap lament pel fet de ser encara verge. És un no deflagrat, taxatiu i perdonavides alhora. No en vol saber res, ell, de les vacunes. Diu que no l’engaliparan pas així com així. Dos clients que fan el cafè a la taula del costat s’hi sumen de seguida. Intercanvi de mirades, assentiments, rialletes... Salten de seguida els qualificatius “babau” i “ramat”. Callo, i el meu silenci els esperona a fer més comentaris fotetes. Però què vols que repliqui, lector? La veritat és que he acabat no entenent res, d’aquesta pandèmia. Senzillament, crec en la ciència i en el sistema sanitari públic, que és, com si diguéssim, la seva encarnació a la societat. Ells se’n malfien i pensen que sí, que és una encarnació, però de la maldat i del capitalisme salvatge. Mentre jo veig en els metges convencionals uns custodis de la meva salut, ells hi veuen unes corretges de transmissió de foscos i malsans interessos. Cadascú per on l’enfila. I, doncs, què fem? Si em dones la raó a mi, lector, hauràs de voler que es vacunin també els recelosos per tal que la pandèmia no rebroti. Si la hi dones a ells, hauràs d’exigir que no es destinin més milions a unes vacunes que no generen consens... I per què no arribem a una fórmula de compromís? A veure. Tu no et fies del sistema sanitari, aquest sistema que tant et demana que col·laboris deixant-te xeringar una vacuna com et propicia de franc un tractament caríssim o una intervenció quirúrgica complicada. Doncs, mira, proposo que deixis de pagar la part corresponent dels teus impostos destinada al finançament de l’entramat mèdic. Fins i tot, sol·licitaré al fisc que et siguin retornades les quotes d’uns quants anys enrere. Els qui sí que creiem en la ciència convencional i en el sistema sanitari que se’n deriva ens haurem d’escurar una mica més la butxaca, què hi farem. I ara, la contraprestació per part teva. Quan pateixis una fractura del maluc, quan vegis les estrelles per una prostatitis o quan t’hagin de practicar d’urgència una colecistectomia (que ves a saber què és), alto les seques! Agafes i te’n vas al santer del teu barri (o als companys de la taula del costat) perquè t’ho reparin a la seva manera. Fa?