Ayuso

Fa uns dies que estic a Madrid per motius de feina. Hi he trobat amics i familiars i, a part d’explicar-nos les nostres experiències durant aquest llarg temps de pandèmia, els he fet aquesta pregunta: què consideren que ha fet possible l’absolut triomf electoral d’Isabel Díaz Ayuso? N’he llegit anàlisis polítiques, però ho he preguntat a ciutadans madrilenys per una voluntat de coneixement sobre un fet que em resulta incomprensible: com és que Ayuso (aquells als quals he interrogat diuen que el “triomf” és d’ella, i no del partit) fins hagi guanyat en barriades i poblacions obreres tradicionalment d’esquerres? Temo que marxaré de la ciutat amb visions que no són dels votants d’Ayuso.

M’han parlat de populisme barat, de manipulació emocional en un moment de cansament per la pandèmia, del pes de l’hostaleria, on treballen moltes persones (encara que mal pagades) mentre moltes més en son usuàries entusiastes: m’ho deia la meva amiga Begoña mentre donàvem voltes pel centre buscant un taula lliure a les múltiples terrasses. També de l’absentisme de Gabilondo fent oposició i de la desídia del PSOE amb la consciència que qualsevol dels seus polítics en port sortir cremat si es presenta a l’alcaldia i/o a la Comunitat de Madrid. Uns m’han dit que Madrid fa temps que és de dretes i que no hi ha remei. Altres asseguren que ressorgirà l’esperit del Madrid republicà que va existir i resistir. Els més pessimistes em van dir: “Imagina que veiem noies imitant el pentinat d’Ayuso i que els joves la troben fresca, espontània i divertida.” No sé si aquest article, de fet, aporta res que no sàpiguen o no intueixin. Però me n’aniré de la ciutat, més perplexa encara.