De set en set
Nens marcant paquet
He perdut el compte de les temporades que moltes mares posem el crit al cel quan anem a comprar un biquini per a una nena i ens trobem, massa sovint, que la part de dalt duu farcits que, disfressat de protecció, simulen que el pit de la menor comença a despuntar. De poc han servit les queixes, vist que ara la calceta del vestit de bany té tendència a anar minvant la mida. La batalla contra la sexualització de la infància, o més ben dit, de les nenes, comença a ser comparable a voler enderrocar un mur a cops d’escuradents, malgrat la violència que l’acompanya i els trastorns que sovint se’n deriven. Vist que sembla que anem contra el món, potser el més convenient és canviar de xip i submergir-nos en les noves tendències. Ara bé, si ma filla d’onze anys ha de lluir pitrera, exigeixo que el meu fill, de vuit, pugui exhibir un banyador amb farcit que permeti imaginar que promet. Reclamo que els mateixos esforços que es fan perquè ma filla simuli un cos d’una adolescent s’inverteixin perquè el meu fill no agafi complex de tita petita. Aviam si ara, per culpa d’uns dissenyadors de mirada curta, la nena serà prou sexi per despertar els instints més depredadors però el nen s’impregnarà de tants complexos que no hi haurà mare que els li tregui. Posats a demanar, aviam si algú pot idear una línia de màquines de musculatura per a menors i suplements alimentaris que ajudin a guanyar volum entre els set i els deu anys. Que ja està bé de tanta discriminació. Brindi’ns almenys, dissenyadors de roba i productes per a la canalla, l’oportunitat d’educar en la igualtat.