Opinió

Absència de líders (1)

Mires i no veus ningú. Pen­ses en el milió de per­so­nes del 10 de juliol, i en els mili­ons que hi podíem ésser, i no pots des­triar quina per­sona, quin polític podria cana­lit­zar aquesta força, aquest clam que supera la cari­ca­tura del català empre­nyat. Som molts més dels que es pen­sen, però som incapaços d'arti­cu­lar un movi­ment que faci tron­to­llar els pilars d'aquesta Espa­nya que volen única i indi­vi­si­ble. Els mals vénen d'antic, segur. Pen­sava en un fet vis­cut amb Narcís Serra, quan era con­se­ller de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques del govern de Josep Tar­ra­de­llas, i he recor­dat tots els cata­lans que en aquests anys han estat minis­tres a Madrid i de què ens han ser­vit. (Per si algú no els recorda, els minis­tres cata­lans de la democràcia han estat: Anna M. Birulés, Josep Bor­rell, Carme Chacón, Joan Clos, Celes­tino Cor­bacho, Julia García-Val­de­ca­sas, Ernest Lluch, Joan Majó, Fede­rico Mayor Zara­goza, José Mon­ti­lla, Josep Piqué, Edu­ard Pun­set, Joan Rovira Tara­zona, Narcís Serra i Jordi Soler Tura.)

Mai havíem estat tan vili­pen­di­ats com ara, però la culpa no és del txa-txa-txa. Serra és el polític català que va arri­bar més amunt, com a vice­pre­si­dent de Felipe González quan ja tenia l'Aznar al cla­tell. Va dei­xar la Gene­ra­li­tat per ser alcalde de Bar­ce­lona (1979), i el desem­bre de 1982 va començar a fer la gara-gara als mili­tars com a minis­tre de Defensa, i tenia el seu mèrit, pels que recor­dem la sang fran­quista que cor­ria per les venes dels mili­tars. Doncs bé, l'any 1978 els qui ens movíem en l'àmbit social als pobles giro­nins vam ser cri­dats a una reunió amb el con­se­ller perquè volia conèixer de prop les nos­tres llui­tes: Sal­vem les Gavar­res, Defen­sem el Ter, les plan­ta­ci­ons d'euca­lip­tus, etcètera. Amb con­des­cendència, Serra va escol­tar les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons i no es va com­pro­me­tre a res però ens donava un bri d'espe­rança, fins que a l'hora de mar­xar d'una altra porta en sor­tia en Tar­ra­de­llas, que s'havia reu­nit amb el pre­si­dent de la Dipu­tació, l'alcalde de Girona i altres càrrecs fran­quis­tes. Ales­ho­res ho vaig tenir clar: a nosal­tres ens dona­ven per la men­ja­dora, i en Tar­ra­de­llas feia la feina amb els qui encara tenien la pae­lla pel mànec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.