Els focs d’un infern

Passejant pel camí vora la platja de Pals, vam veure un inquietant fum negre que s’estenia pel cel. Quin lloc es cremava? Vam suposar que era al massís del Montgrí, en terrenys on possiblement també hem caminat (o, tant se val, potser ho hem fet a prop) admirant-ne el paisatge com a manifestació de la bellesa natural que hi és per a tothom. Noranta-una hectàrees van cremar-se. Dos dies després, anant en cotxe per la carretera en direcció a Figueres, vam tornar a veure un fum que evidenciava un nou incendi. Ens vam assabentar que era al terme municipal de Ventalló, on abans hi ha hagut altres incendis d’una mena que fa sospitar que puguin ser provocats. Amb quines intencions o interessos? Trenta-quatre hectàrees forestals i agrícoles van ser devastades. Pocs dies abans d’aquests dos focs, tornant de Canes, vam fer parada a l’estació de l’Ave a Vilafant, quan, al terme municipal d’aquest poble, es produïa un incendi causat pel treball d’un home amb una radial. Molt a prop, cuejava l’incendi que, entre els termes de Llançà i el Port de la Selva, va cremar 416 hectàrees, la majoria dins del Parc Natural del Cap de Creus. Tal incendi, segons la principal hipòtesi dels agents forestals, va originar-se amb una burilla encesa. Siguin provocats de manera intencionada o originats per accions d’una imprudència lamentable, els focs es propaguen amb les condicions ambientals de l’estiu, però també la deixadesa que hi ha als boscos i altres espais naturals, la crema dels quals és una pèrdua, junt amb la devastació del territori motivada per la construcció incessant com a expressió de la violència capitalista, fan que el món sigui cada cop més un infern.