Viquipèdia

M'explicava un professor universitari de belles arts que fins i tot els seus alumnes plagien descaradament els treballs d'internet. El problema que tenen, més que corregir-los, és descobrir de quin lloc web han copiat allò que presenten, principalment la universal Viquipèdia. El món, doncs, ha evolucionat des del llegendari i innocent web elrincondelvago, que ja permetia saltar-se les feixugues visites a biblioteques, hemeroteques i arxius diversos que els estudiants tradicionals vam haver de purgar per anar fent via.

L'últim salt que hem fet és el més transcendent i miraculós. Resulta que hi ha universitaris ben preparats, amb bones notes i a punt d'entrar, si és que ja no hi són, en el món laboral que ho desconeixen tot de tot. L'últim exemple que m'han donat és el d'una noia catalana ben formada que desconeixia l'existència d'Alacant. No és que no sabés situar la ciutat, sinó que simplement era un concepte que en cap moment havia format part del seu coneixement general. Quan em diuen això no puc evitar fer un gest de sorpresa, que em delata. “Què passa? Si ho vull saber ja ho buscaré al Google”, et diuen. És clar, com no hi havia caigut? Tota la informació de l'univers i més enllà és a la xarxa. Això és tan cert com que Alacant no és cap lloc virtual. És real.

Amb internet podem arribar fàcilment a la conclusió que ja no cal aprendre pràcticament res. Només necessitem un Iphone i controlarem el món. En dos segons, per exemple, puc tenir davant meu la vida i miracles de Napoleó Bonaparte o de Groucho Marx. Arribarà un dia, però, que ens posarem davant de l'ordinador i ja no sabrem què clicar a la màgica finestreta del Google. Haurem buidat tant el cervell de contingut que internet ja no ens servirà ni de paperera de reciclatge.