La cita prèvia (i virtual)

No seré jo qui defensi que el teletreball, les videoconferències, els assistents virtuals i, en general, tots els serveis d’atenció al públic on line no ens han facilitat la vida. En els darrers mesos ho hem fet tot, on line: les consultes mèdiques, les compres, les reunions familiars, les de treball i, és clar, ves quin remei, tots els tràmits burocràtics. Ens hem evitat desplaçaments i sobretot temps. Però saben què? A mi em sembla que hauríem de trobar el terme mitjà i que la cita prèvia i els tràmits virtuals haurien d’haver vingut per quedar-se, sí, però només en aquells casos que són pràctics i d’eficàcia demostrada. Potser és que he tingut mala sort, aquests darrers mesos, amb algunes gestions burocràtiques que he hagut de fer. Però en algun moment he tingut la sensació que m’expulsaven del sistema, i que en realitat el que no volien era atendre’m. En alguns moments, he tingut la sensació que a segons quines administracions els ha anat molt bé, la barrera d’haver d’omplir formularis, obtenir cites prèvies en llocs web on sempre et deien que ja estaven totes esgotades, o haver d’inventar i recordar passwords per a cada gestió i administració. Aquesta setmana el diari ha organitzat unes jornades al CaixaFòrum on es parlava de les noves necessitats, i alguns responsables d’entitats socials posaven el crit al cel explicant com algunes gestions burocràtiques on line s’han convertit en autèntiques barreres per a segons qui. Uns veïns de casa m’explicaven setmanes enrere el calvari que van haver de passar fent tràmits a l’administració estatal per poder canviar de nom un vehicle i de resoldre situacions legals relacionades amb el Brexit. La cita prèvia és fantàstica, i estalvia temps i diners, però això, ai las, quan funciona. Si no, si no estan ben preparades, ben gestionades o ben explicades, fan perdre temps i diners, desesperen l’usuari o t’expulsen del sistema. Vull dir, vaja, que essent un gran partidari d’estalviar-nos tràmits presencials inútils, també ho soc de no perdre el temps inútilment barallant-me amb segons quins murs virtuals que em fan malpensar.