Gironins al cinema

No sé si en Guillem Terribas estava aquesta setmana més content pel 43è aniversari de la Llibreria 22, que es va commemorar dimecres passat, o per un missatge que li havia enviat la seva editora Glòria Gasch de l’escriptora Dolores Redondo. En aquest, l’autora de la trilogia de Batzan li anunciava que el productor de la sèrie de pel·lícules de Harry Potter havia comprat els drets per fer a Hollywood les pel·lícules o una sèrie basades en els llibres de l’escriptora basca. “Recordes Guillem Terribas dient en un carrer d’Elizondo que Dolores Redondo seria la nova J.K. Rowling. Doncs jo sí que ho recordo aquests dies.” El terrible Guillem ho va dir el 2012, abans de publicar-se el primer llibre, El guardià invisible, i jo li vaig sentir a dir quan em va presentar l’escriptora a Girona abans del brutal èxit de vendes en què es va convertir la trilogia i la preqüela La cara nord del cor. La barreja de literatura i cinema la podem veure aquests dies amb la projecció de Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón, basada en la novel·la homònima de Javier Cercas. Rodat en part a Girona, és un film ben construït al qual potser li falta una mica d’ànima tot i les bones interpretacions. Els gironins tenim el problema de saber que el barri no és el barri i que es va haver de reconstruir fora de la ciutat. És una pel·lícula entretinguda. L’ha produïda el gironí Edmond Roch, un productor de fama internacional que va portar a Girona el rodatge de pel·lícules com El perfum i que ha fet grans produccions com Set anys al Tibet, al marge de guanyar grans premis amb el seu documental Garbo o amb Tadeo Jones. Un gironí que ha triomfat, com ho està fent Isa Campo, la guionista de Maixabel, extraordinària obra d’Icíar Bollaín sobre la relació de la dona de Juan Mari Jauregui i el membre d’ETA que el va assassinar. Isa Campo, directora de La propera pell, productora de moltes pel·lícules, entre les quals Entre dues aigües, i guionista de més de deu pel·lícules que han guanyat la Petxina d’Or, el Festival de Cinema de Màlaga, els Gaudí, els Goya o els Sant Jordi, és una extraordinària cineasta. En tenim d’altres, com el banyolí Albert Serra o el doctor Pere Solés, el documentalista d’Ara, sobre la bulímia i de La meva vida com una pel·lícula, on explica com la va rodar i que a Temporada Alta presentarà El cau, llargmetratge rodat a Salt i que ens explica molt bé coses que passen al poble.