Català, ‘truco-o-trato’?

Dels polítics independentistes, Gabriel Rufián és qui més mal ha fet a la promoció de l’ús social del català com a eina de cohesió i integració perquè ha decidit parlar sempre en castellà. Que vengui un acord en nom de la defensa de la llengua és com promocionar la castanyada dient truco-o-trato. L’anunci de l’acord d’ERC i el PSOE pels pressupostos de l’Estat ha generat debat i crítiques. Si fa no fa les mateixes que generen tots els acords de pressupostos. Però l’argument que els republicans han exposat per justificar l’acord és la llengua, tema sensible. Qualsevol objecció a l’acord de Sánchez i Rufián s’ha recriminat, volent dir que si és per la llengua no hi ha res a qüestionar. Ensems, qualsevol reflexió crítica sobre el que realment s’ha pactat per blindar el català en l’audiovisual s’ha despatxat com a simple atac partidista. Deixem partits i pressupostos a banda i centrem-nos en la defensa de la llengua: qui vulgui protegir el català que el parli. Gabriel Rufián ha fet tot el contrari, ha militat en el castellà i sistemàticament ha menystingut l’ús social del català. Ha predicat amb el mal exemple. L’acord en qüestió és sobre l’audiovisual. Diu que el PSOE aprovarà una llei amb ERC on “es buscaran les millors fórmules per garantir un percentatge de producció, doblatge i subtitulació amb llengües cooficials” i que “RTVE, en coproducció amb TV3, sigui motor de producció audiovisual”. Llegit l’acord s’entén que l’eufòria respecte allò assolit vagi per barris, no hi entro, continuo amb les contradiccions de Gabriel Rufián. Ara en l’àmbit audiovisual. El portaveu d’ERC al Congrés fa més de dos anys que té un programa a Youtube que es diu La Fábrica. Més de vuitanta mil subscriptors, unes 50 entrevistes, totes íntegrament en castellà menys tres –sospitosament tàctiques–: Aragonès; Bassas; i Júlia Canet i Marc Lessan creadors, aquests sí, de continguts en català. El català requereix compromís, no un truco-o-trato.