De reüll
El manual de Xavi
Segueixo per la ràdio pública, amb certa sorpresa, la retransmissió des del Camp Nou de l’acte de presentació de Xavi Hernández com a entrenador del primer equip (el masculí). Entenc l’estat de desànim col·lectiu que impera entre la directiva i l’afició culers, però em sembla una mica desproporcionada tota l’eufòria desfermada per ungir el nou salvador blaugrana i tot el desplegament mediàtic que l’acompanya. Suposo que Xavi, un esportista de qui destaca la senzillesa i de qui recordem sempre l’estil de joc elegant i precís com un bisturí, deu ser el primer a voler deixar els focus de l’escenari i anar per feina. Sigui com sigui, que tingui èxit en la missió de rescatar un Barça en caiguda lliure aplicant les tres regles bàsiques del seu manual: posar ordre al vestidor, establir normes i fer-les complir. I penso que és exactament això el que ens caldria en una altra lliga més dramàtica, la de la crisi climàtica, que es juga aquests dies a Glasgow. També aquí cal intervenir d’urgència per implantar esperit d’equip, enfortir els compromisos per reduir les emissions contaminants... i fer-los complir. I és que ni cent Xavis ens ho arreglen, això del planeta, perquè el que de veritat ens fa falta és un model de governança mundial efectiu que ens desviï del camí cap al desastre.