On anirà ara, la Margarita?

Margarita Mariscal de Gante ha deixat de ser aquesta setmana consellera del Tribunal de Comptes, però no se li pot negar el compromís amb la feina que l’ha tingut ocupadíssima els últims 9 anys de la seva vida, perquè va aprofitar l’últim dia de feina –no fos cas!– per donar una empenteta més a la causa que intenta espoliar els béns i el patrimoni als líders, càrrecs i professionals de l’acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017 i a les seves famílies. Ella no va haver de cridar “¡Que nos dejen actuar!”, com van fer altres, perquè ho ha fet sense que li ho demanés l’administració presumptament afectada –la Generalitat no ha denunciat cap mal ús dels seus diners– i sense que cap sentència judicial hagi acreditat tal malversació. Però això és el que té la renovació de càrrecs ordenada per la Constitució i pactada in saecula saeculorum pel PSOE i el PP. Avui ets aquí i demà allà. Però abans que, amb la seva extrema bondat, comencin a preocupar-se pel futur de Mariscal de Gante, sàpiguen que a l’Estat espanyol la gent de bé no ha de patir i la senyora Mariscal de Gante no és sospitosa. El seu pare, Jaime Mariscal de Gante, va ser comissari de la Brigada Político-Social de la policia franquista i després jutge del Tribunal de Orden Público (TOP), la justícia política del dictador, i ella ha seguit la tradició. Només deu anys fent de jutgessa va necessitar per ser designada vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta del PP; va deixar el govern judicial per entrar al govern executiu de José María Aznar com a ministra de Justícia, i va deixar l’executiu per passar al legislatiu com a vicepresidenta del Congrés. El 2012, fruit d’una altra renovació de càrrecs, va entrar al Tribunal de Comptes i ara, que ja en té 67, es podria retirar, però no descartin algun altre destí, potser la sala tercera del Tribunal Suprem, que fa ben poc, amb motiu de l’exhumació de Franco, va proclamar oficialment que el dictador era “Jefe del Estado desde el 1 de octubre de 1936...”, assumint la legalitat del cop d’estat militar per sobre del govern legítim de la República. Coses de la immaculada Transició.