Tots tenim bicicleta, cullera i poma

D'aquí a pocs dies es veurà al festival de cinema de Donosti Bicicleta, cullera, poma, el documental que Carles Bosch ha dirigit sobre l'activitat quotidiana de Pasqual Maragall des que se li va diagnosticar un incipient procés d'Alzheimer. Aquest treball –amb un to diferent, perquè diferents són les circumstàncies, els personatges i el grau d'afectació dels protagonistes en el moment de ser filmats– se sumarà i es complementarà amb el que ja va fer anteriorment Albert Solé, fill de Jordi Solé Tura, que amb Bucarest. La memòria perduda contrastava el trajecte vital del seu pare amb el període de malaltia tot reivindicant alhora el seu protagonisme en la nostra memòria col·lectiva.

Tant per als realitzadors dels dos films com per a la fundació que l'expresident Maragall va crear per promoure la investigació sobre aquesta afecció, oferir el testimoni de persones que la pateixen i que tenen una notable projecció pública contribueix a conscienciar la ciutadania i les autoritats sobre la necessitat de col·laborar amb aquesta causa que avui ja és la de 26 milions de persones i que avança en la mesura que avança també l'envelliment de la població mundial i un cert deteriorament del gènere.

No és qüestió de dubtar d'aquest propòsit ni de menystenir el valor del seu l'esforç ni del seu treball. Però és obvi, també, que el pes social dels protagonistes d'ambdós documentals és tan gran que la curiositat i la preocupació de l'espectador es decanta més sobre el personatge públic que sobre el valor del testimoni íntim, que és allí on està dipositada la clau que obre portes a la comprensió. No només a la comprensió de la malaltia sinó sobretot a la comprensió del nou univers de relació personal que es crea al voltant d'un malalt d'Alzheimer que, convé subratllar-ho, no és només algú que perd la memòria sinó algú a qui se li escola el coneixement de les coses més elementals i la praxi de les accions més simples fins esdevenir només una carcassa de l'ésser que havíem conegut. I això no passa en una pantalla. Passa en la quotidianitat de moltes famílies que necessiten, sobretot, eines que els ajudin a comprendre.