L’efecte Trump

Governarà els EUA un individu que se’n fot impunement de les institucions i de les lleis nord-americanes i dels mateixos ciutadans que l’han tornat a fer president amb un entusiasme irracional. Trump té pendents encara quatre acusacions penals: per haver comprat el silenci d’una actriu pornogràfica, per haver subvertit els resultats electorals a l’estat de Geòrgia, per haver instigat l’assalt al Capitoli d’una turba de seguidors descerebrats que no acceptaven la derrota en les presidencials anteriors, i per haver retingut documents classificats després de sortir de la Casa Blanca. A tot això hi hem d’afegir que fa una ostentació impúdica del seu llenguatge agressiu, que menteix descaradament, que profereix amenaces i diu barbaritats sense cap vergonya i que menysprea obertament els immigrats en un país que s’ha fet com és gràcies a ells i que, fins i tot, el voten. Com és possible, doncs, que hagi guanyat les eleccions, per més que Kamala Harris no fos una opció prou engrescadora? Doncs perquè hi han confluït tres elements que, sumats, són explosius. Primer, combatent l’avorriment i la impotència de la política tradicional per resoldre els problemes que ella mateixa ha creat, amb un discurs abrandat que promet retornar el país a la seva esplendor. “Tornar a fer gran Amèrica”, ha dit. El segon, perquè ha sabut manipular la informació per crear un estat d’ànim de descontentament amb l’administració demòcrata i propici a la seva elecció: “Tot va malament, tot és un desastre i nosaltres ho arreglarem.” I el tercer, i el més important, que hi hagi un segment important de la població segrestada per la combinació diabòlica d’un sistema educatiu lax i pobre i una indústria tecnològica rica que tendeixen a reservar la intel·ligència per als cervells artificials i a estimular els impulsos primaris dels ciutadans, cada dia més permeables i indefensos. Amèrica, com sempre, només és el paradigma. Preparem-nos.