Un club que fa ciutat
El Grup Excursionista i Esportiu Gironí no s’entendria sense la ciutat de Girona, però tampoc la ciutat no s’entendria sense la petja que des de fa més d’un segle ha deixat el Grup a la ciutat. Durant les celebracions del centenari de l’entitat, aquesta va patir un cop dur. El 2020 es va iniciar amb el temporal Glòria, que va inundar les instal·lacions de Sant Ponç, i va continuar amb la pandèmia de la covid, que ens va obligar a confinar-nos. Van ser moments molts difícils per al GEiEG i per a la junta ara encapçalada per Francesc Cayuela, el vint-i-tresè president de l’entitat des de la seva fundació. Però el Grup va continuar endavant i aquella entitat que va començar com a excursionista, que va incorporar immediatament l’activitat esportiva i que mai ha deixat de banda la cultural, les tres ànimes associacionistes del GEiEG, continua essent clau per entendre la ciutat de Girona i l’esport amateur que s’hi practica. Aquest any acaba amb la incertesa de la pandèmia, però amb la voluntat clara de continuar endavant. El GEiEG va ser el pregoner de les Fires de Sant Narcís per segona vegada en la seva història, un altre fet que el converteix en únic, i ahir va presentar el tercer volum que ha editat amb motiu del centenari. Si primer va ser la història del GEiEG escrita per un grups d’historiadors encapçalats per Joaquim Nadal i Farreras i després el volum Art contemporani a Girona, dels historiadors de l’art Maria Lluïsa Faxedas i Pere Parramon, ahir es va presentar 100 anys en imatges. Cent anys d’història donen per a molt i les fotografies relacionades amb el GEiEG són incomptables, i per tant aquest llibre ha hagut de fer equilibris importants en la tria de les més de 800 imatges que reprodueix de totes les seccions del Grup. Una feina important que ha coordinat Toni Iglésies i Tries amb l’ajut de la memòria i l’arxiu de molts socis del GEiEG i també gràcies a feina del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona i de l’Arxiu d’Imatges de la Diputació. Un llibre imprescindible, història pura de la ciutat i del GEiEG. Un homenatge, també, als fotògrafs que ens han transmès aquesta història, alguns aficionats, d’altres professionals. Un llibre memòria viva que, com demana l’arxiver Joan Boadas a l’epíleg, hauria de ser un preludi de la feina que permeti sistematitzar un treball documental que asseguri la conservació de la memòria fotogràfica del Grup. Com de fet ja s’està fent.
