Una vaga d’escombriaires

A Salt patim els efectes d’una vaga de recollida d’escombraries. He intentat esbrinar els motius que han portat els treballadors contractats per l’empresa concessionària FCC Medio Ambiente a fer una vaga com la que han fet i de la manera com l’han fet. La vaga té reivindicacions econòmiques molt importants, però no voldria entrar en si els treballadors cobren més o menys, perquè de fet tota la meva vida laboral he estat treballador per compte d’altri i puc entendre que tothom vulgui cobrar més, tot i que no sempre he estat d’acord amb la manera de pressionar per fer-ho. El que ha passat a Salt, però, s’escapa de tota lògica. Cal respectar el dret de vaga, però també els serveis mínims decretats per Treball, que van ser acceptats tant per l’empresa com pels treballadors. Aquests serveis mínims dictaminaven un servei habitual al voltant de centres sanitaris, d’ensenyament o de casals amb servei de menjador al marge dels mercats. I també una recollida cada 48 hores del rebuig i de l’orgànica. Deien altres coses. I no s’han complert. El que ha passat durant totes les festes de Nadal és reprovable perquè hi ha hagut muntanyes d’escombraries. I no era qüestió d’imatge, sinó de salubritat. Tinc localitzats punts on no han passat a recollir en més d’una setmana. Quan això passa la gent s’indigna i es gira cap a l’Ajuntament. I aquí comproves com l’Ajuntament, el representant dels ciutadans, que són els que paguen el servei, està lligat de peus i mans. Van haver de passar més de deu dies perquè les denúncies del consistori a Treball no fessin palès l’incompliment flagrant dels serveis mínims i s’obrís la porta a una contractació externa per netejar d’acord amb els serveis mínims el poble. L’Ajuntament està lligat de peus i mans perquè el conflicte és entre empresa i treballadors. Qui té la raó? Cap dels dos. A la concessionària li és fàcil dir que sí a augments de més d’un sis per cent sempre que els pagui l’Ajuntament. Però si l’Ajuntament hi accedeix, els força més de 250.000 euros a l’any que podria suposar queden per a tota la vida i els han de pagar els veïns d’un dels municipis més pobres de Catalunya. Cal atendre les reivindicacions justes i assumibles, i no sembla el cas. La situació viscuda ha estat un xantatge a l’Ajuntament, és a dir, a tots els veïns. I caldria entrar a parlar també del servei donat fins ara, sempre millorable.