El camí segueix
Em veig obligat a tornar a parlar del meu estimat Sant Feliu de Pallerols, perquè hi ha un fet excepcional que continua a l’alça, i de quina manera. Per segon any, i en claríssima millora quant a qualitat i participació, la gent del meu poble ha tornat a muntar i oferir a tothom, en les festes nadalenques, el Camí de Pessebres. No sé exactament de qui va ser la primera idea d’aquest excel·lent muntatge, però he de dir, amb totes les lletres, que és una gran i encertada iniciativa que escampa pels nostres carrers i places la tradició del pessebre. Aquest any són vint-i-nou punts (l’any passat n’eren vint-i-dos), repartits per tot el nucli urbà, amb muntatges nadalencs tradicionals. Res de modernismes estrafolaris ni extravagàncies, sinó pastors de sempre, mags tradicionals i el naixement, eix central de tot plegat, amb la bimil·lenària família de sempre en companyia de pagesos, bestiar, àngels i honrats reis d’Orient (no pas de Dubai, he de creure).
Més gent que l’any passat ha participat a fer pessebres i ha aconseguit una mostra encara més espectacular i variada, que segueix donant un relleu màgic a la quotidiana vida de poble. Els autors dels muntatges no poden ser més diversos: famílies, colles de joves, agrupacions de dones, restaurants, escoles, botigues i demanin... És un plaer i un goig passejar pels indrets vilatans (hi ha un mapa del recorregut) i fer parades davant les diferents formes de representar el naixement de Jesús a Betlem, que és sobretot el que recordem i celebrem cada Nadal.
De tot plegat, allò que més em plau i valoro és que aquesta iniciativa ha sortit del poble, directament, és una absoluta i exclusiva iniciativa popular. Si bé l’Ajuntament i el Consell Parroquial (per exemple) li han dedicat elogis i atorgat benediccions, ni l’un ni l’altre estament han enginyat ni engegat aquest original, excel·lent Camí. Ha sigut la nostra gent, aquestes dones, famílies, botigues, escoles, colles de joves, que han tingut la idea de treure els pessebres als carrers i places per fer-los patrimoni del poble, sense excepcions.
Que no hagi sigut necessari cap estament oficial cultural o religiós per a aquesta iniciativa és el millor senyal d’iniciativa, bufera i salut vilatana. Que sigui per molts anys i bons –tal com diuen a Eivissa.
