‘Foto finish’ als Jocs Olímpics

Fa quatre dies el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar que a la primavera farà una consulta als veïns de l’Alt Pirineu i l’Aran sobre els Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2030. Una enquesta prèvia, feta pel mateix govern, diu que el 74% d’aquesta població ho veu bé.

Com que em conec una mica el tros no posaré ni la punta del dit del peu en el jardinet d’opinar sobre quins territoris han de participar en aquesta consulta o, dit d’una altra manera, si s’entén que finalment hagin descartat algunes comarques a l’hora de decidir. O almenys encara no. D’entrada perquè no s’ha decidit la pregunta. I sense saber què es pregunta, el més prudent és no respondre o, com a molt, contestar depèn. Però que s’anunciï una consulta i no se sàpiga la pregunta és més significatiu del que pugui semblar d’inici. Què ens juguem en aquests Jocs?

Quin és l’impacte que es preveu a l’hora de fer aquesta aposta? Segur que hi ha oportunitats i coses molt bones; qui no n’accepti ni una no és prou honest. Segur que també hi ha riscos i elements negatius; qui digui que no, ens vol enganyar. De moment, què tenim?

Doncs la gent llançant-se els plats pel cap a les xarxes socials. Intentant imposar la raó els uns als altres, donant per fetes frases lapidàries que ningú ha comprovat que siguin certes i, el més preocupant, molt poca informació real dels objectius, l’impacte i l’avaluació que es pot fer del projecte.

Fa un temps els vaig parlar d’una iniciativa que es diu Mesurar per avançar i que reclama als parlamentaris catalans incorporar al seu dia a dia el retiment de comptes, o en l’anglès accountability: fixar objectius, indicadors, escenaris, la qualitat, l’evolució, els costos, els beneficis, l’impacte. Amb tot això ben definit el debat tindrà molt sentit. Fins i tot podria tenir punts d’acord entre les dues posicions ara tan allunyades. De fet, els Jocs Olímpics es basen a mesurar fins i tot la foto finish.