A fer punyetes!

Ho hem tornat a fer, sí senyor. Aquesta setmana, la majoria independentista del Parlament ha tornat a protagonitzar un noble gest de dignitat, autoafirmació i protesta, que servirà perquè consti, però per a no gaire res més. I, per descomptat, no servirà per corregir l’abús de la Junta Electoral Central contra el diputat de la CUP Pau Juvillà ni la seva ingerència a la cambra legislativa catalana, ni tampoc servirà per avançar cap a un horitzó en el qual ni el Parlament ni la Generalitat, ni els ciutadans de Catalunya estiguin a l’abast del sectarisme i l’arbitrarietat d’aquest i altres organismes amb criteris idèntics com el Tribunal de Comptes, el Consell d’Estat, el Tribunal Constitucional, la Casa Reial o el Gobierno de España.

No és que aquesta mena de gestos no tinguin un valor simbòlic important, però convindria anar pensant també en altres coses una mica més consistents que realment servissin per acostar aquest país i la gent que el viu, el treballa i se l’estima a aquella República que abans de la pandèmia tothom es posava a la boca amb aquella alegria. Més que res, perquè aquests paios de la Junta Electoral Central tenen raó. Poden decidir arbitràriament contra tot el que els molesti en període electoral, perquè allà manen ells; però si convé també manen fora d’eleccions, i com que el TSJC inhabilita Juvillà per 6 mesos, ells l’expulsen per tres anys. I com que manen i poden, no s’esperen que la sentència sigui ferma. Unilateralment expulsen del Parlament un diputat i els seus drets (en un estat de dret, és clar), n’hi posen un altre, sense que el Parlament ni els ciutadans representats pel diputat hi puguin fer o dir res, i encara amenacen amb conseqüències penals a qui s’interposi en els seus desitjos. Perquè els avala la llei, la Loreg. Doncs potser no seria mala idea fer d’una vegada la llei electoral catalana que no s’ha fet durant quaranta anys (no pas per falta de temps) i així, almenys, poder engegar la Loreg, la JEC i l’ànim de salvar la pàtria que els mou a fer punyetes.