El senyor dels calendaris

A Pedro Sánchez li agrada llançar a cistella, té una demostrada habilitat per sobreviure a les punyalades amigues, és un consumat especialista a pactar i no complir i es veu que també té facilitat per fer calendaris. A la carta, és clar. Dimecres passat, va fer doblet al Senat espanyol, assegurant que la independència (de Catalunya) és una pretensió pròpia del segle passat (XX) o de l’anterior (XIX), mentre que la mesa de diàleg (amb Catalunya) tampoc deu ser d’aquest segle, perquè “no té data” i, de fet, tampoc s’espera que en tingui; potser al segle XXII o al XXIII. Algú li podria haver dit que el que és d’un altre segle és la sedició, delicte inventat al segle XVI i petrificat al Codi Penal espanyol fa més d’un segle, abans que arribessin les democràcies modernes. I si allà segueix, és perquè al seu govern d’esquerres ja li sembla adequat al segle XXI.

Aquesta independència que Pedro Sánchez veu caducada a l’Europa forta i unida que predica, funciona a tot drap, començant pels 27 de la Unió Europea, que no renuncien a la seva sobirania, lleis, himnes, llengües, banderes i tampoc al seu dret de veto. I continuant pels 26 països que han aconseguit ser més pròspers i feliços des que es van independitzar al llarg del segle XX i aquest segle XXI, des de Noruega fins a Kosova (2008), passant per Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Eslovènia, Croàcia, Lituània, Letònia, Estònia, Eslovàquia, Txèquia, Bòsnia, Malta o, ves per on, Ucraïna, aquesta jove independència que l’Espanya de Pedro Sánchez defensa ara amb dents i urpes, fins i tot amb fragates, apel·lant al seu dret a decidir si vol aliar-se amb la UE i l’OTAN o amb la Rússia de Putin. Catalunya triaria Europa, sens dubte, però això no té res a veure amb ser amo del teu potencial, la teva solidaritat, de les lleis que els teus ciutadans vulguin i necessitin, de les inversions que ajudin a la prosperitat, la qualitat de vida o la justícia social, que és el que són i fan els estats de la UE, siguin 27 o 30. Perquè la independència, com la conquesta de drets, no és cosa que passi de moda.