Mirant enrere

Veient com s’engreixa Vox i com el xenòfob Zemmour avança cap a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, veient com la ultradreta campa per Europa sense complexos, infiltrant el seu discurs i marcant el debat polític, no és estrany traçar paral·lelismes entre el món d’avui i el dels anys vint i trenta del segle passat. La lletra no pot ser la mateixa, és clar, però la música sí que té tornades inquietants. Llavors, una guerra mundial atroç amb soldats morint asfixiats a les trinxeres d’Europa, una pandèmia de grip i una crisi econòmica devastadora van alimentar el feixisme, sempre amatent a explotar el malestar i les pors del moment. Unes democràcies liberals afeblides, incapaces de contenir la bèstia del nazisme, no van poder evitar el rastre d’horror i de mort que es va escampar per tot el continent. Un segle després d’aquells anys convulsos, tenim un altre crac del capitalisme, una altra revifada dels nacionalismes i de la ultradreta, una altra pandèmia, un altre tam-tam de guerra a Europa... i una altra amenaça planant sobre el futur de la humanitat, com és la crisi climàtica. No m’agrada el catastrofisme i, a més, la història mai es repeteix de la mateixa manera, però, de vegades, és inevitable no tenir-les totes.